dissabte, 5 de novembre del 2011

6.- Itinerari solidari

Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.

La son, la mandra, l'angoixa, el dolor, la por a la pèrdua,
les perdo a les nits com aquesta sense escafandra.
El neguit i l'àrid rostre d'un amic mor ràpid que l'oblit es foragita són el zénit.

I és fals que cadascú escull l'escull. Jo vull el que rutlla i tot i l'esforç
i que som forts el present solla.
Tota una classe passant pel coll de la ampolla.
Suren els cadàvers als estrets i el monstre calla
Deixa imparable la màquina i no para de créixer.
És caixa o faixa, a la reixa no hi ha gris,
quan l'humanisme ja no encaixa i va a la baixa en tota ment de sobtat insubmís.

La guerra imperialista. La mà dura del mascle dominant integrista.
L'atur: precipici per rendir-se a mig camí de cada somni de ruptura socialista,
i queixar-se per vici.
Meinhoff la pràctica. Antonio la teoria.
Wilhelm Reich al llit i al zulo la reina Sofía.
Van passant els anys i vaig perdent el pèl i l'alè.

Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.

Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.

Trobem modes entre els anhels,
sobre modes passatgeres,discursos paral·lels o borratxeres.
Ballem el tango de la insurrecció porque "yo lo mango".

A la ciutat de formigó,
un vagó de metro. Algú conspira i vomita l'ira.
De res serveix el perdó sota les urpes del falcó que tot ho vigila.

Si no val ara, abans tampoc valia.
Davant del nou ordre mundial qui es declara en rebel·lia?
El govern injecta líquid a la banca però al meu barri ningú fia.

La mà negra que mou el mercat
ha robat més del que podia,
i de la nit al dia: Crisi! Ara corren espantats.
Fins ara feien negoci no han tingut pietat.

Fem un gir copernicà, deixeu a Déu la súplica que aquí no hi ha pecat.
Tot i que sembli que la història es cíclica no hi ha dret a rèplica.
Qui ho explica?

La venjança del paper-moneda és freda.
Les rotatives diuen: "tot va com la seda".
S'obre la veda dels homes grisos que paguen pisos des de l'Hospi a la Verneda.

Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.

Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.

dijous, 6 d’octubre del 2011

5.- La il·lusió és el finikitu de les ganes (amb Miki)

Surto al carrer com si fos la meva habita,
Camino mirant a terra perquè el món levita.
Aixeco la mirada quan em cansen les rajoles
no tinc "guita" però tampoc tinc hores, no...
"No tinc un piti, ho sento, no, no, no fumo... em dic Miqui,
segur tenim mil coses en comú",
procuro viure el dia perquè la nit la coneixo massa;
Quan el sol s'amaga jo l'espero i m'avorreixo a casa.
Tic-tac-tic, les agulles criden,
la foscor m'abraça, les portes "xirrien".
Els que m'odien esperen que m'entrebanqui
i els que m'estimen m'inviten a birres del paqui.
Tranqui, t'espero, et faig una "perdi" ,
baixeu ràpid no sigui que la set se m'encengui.
"Tengui, tengui, tengui, falti, repe..."
així compto les vegades que he vist el carrer.
I sé, que cada cara que miro
la recordaré encara que acabi fent el primo.
Una més a l'àlbum de les ànimes nocturnes,
una més, dins la millor de les fortunes.
Instint de GPS.
Viure sense pressa recordant el que tinc darrere i mirant endavant
perquè només el temps sap què serà de nosaltres.
Tu cuida del què tens si no vols perdre el rastre.

Merda als pantalons, tallats pels mitjons,
vaig amb dos cabrons.
Un dia més a la nostra trista vida.
Ploro amb el chuzón, ric si estic tristó.
Serveix-nos tres roms!
Final de mes a la nostra trista vida.

Baixo al carrer com si fos la meva habita,
perfum de criptonita de la millor collita.
Tinc la sospita, avui per fi:
un dia normal com una cadena HIFI.
Però si ja sortíem el dimecres quan sortíeu el dijous!
I eren nits mediocres passejant espermatozous.
La lluna busca fortuna entre la fauna,
amb birra de llauna al parc, se'ns fa tard.
Ara els col·legues ja no es fan un truc,
busquen aixopluc i queden al Facebook.
Jo fora.
Per la vida en autoestop amb el Miqui, el Bel i el Pau
i el somriure de xarop.
I se me'n fot el que puguin dir de mi.
Faig birres amb David Axelrod i flys amb Booker T.
Manzanita que no en falti.
Em peto la guita en discos, edito sense royalties.
La vida es com un petisuisse, trist:
llepes la tapa, te la menges i hi acabes sucant els dits.
El Miki va papa en un plis,
se li canvia la cara com el guitarra de Kiss.
Jo sóc l'imperdible Parker Lewis,
a mi m'agraden les camises, els mojitos i els daiquiris.
El Pau, especialista en guiris,
i és que som els amos, nen,
ho miris per on t'ho miris.

Merda als pantalons, tallats pels mitjons,
vaig amb dos cabrons.
Un dia més a la nostra trista vida.
Ploro amb el chuzón, ric si estic tristón
serveix-nos tres roms.
Final de mes a la nostra trista vida!

L'últim del garito i el primer de la biblio, amb estil, jo.
un clàssic com Chicho Sibilio.
Un milió de bolos acompanyat d'un Kaiser suplicant que t'envesteixin com a Closer.
Viure en una city de "bakalas" m'encanta,
amb el puny dret apretat i la mà esquerra axantant-te.
Vicky, Cristina, Zona hermètica. Aguanta...
El Miki és un senyor, pija, aparta el whisky amb fanta.
Surto al carrer com si fos la meva habita
Tots van de Tarzan però a mi en xana la xita
I enlloc de marcapassos duc una tirita pels cabassos de vegades que he domesticat un mite.
Pregunto a l'aire "com es pot ser tan cínic per ser un fill de papà i anar de beatnick!"
Cauen els quintos com el dòlar
i sagna el cap d'un guiri que ravaleja pel sónar (moment únic...)
Xanant al kely amb Talib kweli i... Casus belli:
Has tornat a enxufar la peli d'Amélie. No!
Sort que he après a prendre l'aire com a norma...
Per cert, el teu nen em deixa verd i perd les formes.
Tranqui, ell també pot passar l'escombra.
Ja sap com d'humil·liant pot ser voler fer-nos ombra a la cambra a la penombra
em cap timbre per parir cada cogombre i deixar la vida per setembre.

Merda als pantalons, tallats pels mitjons,
vaig amb dos cabrons.
Un dia més a la nostra trista vida
Ploro amb el chuzón, ric si estic tristón,
serveix-nos tres roms.
Final de mes a la nostra trista vida.

diumenge, 18 de setembre del 2011

3.- A cada passa (A cada passa)

Després d'entrar de cul a l'era del telèfon mòbil,
escriure “mòdul sis” en una adreça,
saber que no és la pressa el què t'ha fet incrèdul,
entendre que la peça clau era el llenguatge.
Habituar-nos a l'argot, a l'enèsima gota que vessa el got,
al placatge del mercat.
La “pòcima” del mastegot,
l'aprenentatge, les hòsties, i la marca del foc.

Després de l'era digital: Informatius, tolerància,
arxius il·legals, ànsia de llibertat sota vídeo-vigilància.
Control quirúrgic.
A cada passa malgrat la distància.
Després de convertir-nos en una llista negra de violents
quan picàvem pedra a contracorrent, perseguint la nostra Venus,
inoculant el virus del subjecte insurgent a cada passa.

Després d'haver estimat una gentada de persones,
que han donat sentit a la bondat i han desmentit a Hobbes.
Després d'avorrir snobs bufaclatells a les tertúlies
i cops i manilles que ens obrissin els canells.

Després que ens aplatanés la semàntica demòcrata
que estigmatitza el canvi amb la navalla més subtil,
que esquinça el fil que havíem guardat en mil cabdells
perquè arribin ells i jutgin violent cada perfil de nosaltres.

Després d'humanitzar-nos sols, autodidactes a la força a cada passa,
perquè el mercat va tornar a sortir a la classe
i col·locà una diana a la universitat,
i la veritat va subhastar-se a classe.

Després d'estudiar escèptics cada opció pacífica
per plantejar un nou paradigma, on viure sense por
i sense armes ni dolor, vam plorar amb Allende a la foscor
de cada passa i ara sols somiem en bales (o amb ales).

A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa,només somiem amb ales (en bales).
Ens heu robat els somnis i seguim a cada passa
només somiant amb ales (en bales), només somiant amb ales (en bales).
A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa, només somiem amb ales (en bales).
I com que sempre véns a males seguim a cada passa, nen,
només somiant amb ales (en bales).

Després de sentir que la violència és tirar ous
i quatre pals, i l'elegància d'immortals "yuppies" és sana
Després que aquesta gent, tan ufana i tan superba,
no deixi parlar el meu poble mentre expulsa ma germana immigrant.

Després de l'escamot Dixan i de les ràtzies al Raval
i deixar els àrabs tremolant.
Després que el que és fonamental i inqüestionable marxi
i deixi sensacions de pesadesa i seguim vomitant.

Després de pregar per un salvavides miserable i, condescendents,
ens donéssiu l'atur.
Després d'equiparar, treballar-nos un futur,
amb competir, ser responsable i mediocre però pur.
I a males bategéssiu la propietat intel·lectual, els intel·lectes més mediocres
a l'assalt de la cosa més bonica, la música.
Ens és igual si véns a males:
seguim a cada passa sols somiant amb ales (en bales).

Després d'haver abraçat a tanta gent,
cridar el nostre odi als quatre vents
no hem vessat cap llàgrima de més
per cap mort que no s'ho valgués
i menjar-nos assassinats que "són accidents".
I buidar-nos l'ànima, contractes d'obra i servei
quan legislava l'Opus Dei, estupefactes,
llàstima, canvi de gos però els mateixos amos
la paraula màgica és el pacte entre marranos.

I què ens queda? La sàvia, que corre per les venes.
La ràbia ofega les penes, la gàbia de les nostres il·lusions
Cobertes de seda, les ferides i els nostres marrons.
Avui encenem bengales de buidor,
baixem les escales del terror
i ens és igual si véns a males:
seguim a cada passa, a cada passa, i només somiem amb ales (en bales).

A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa només somiem amb ales (en bales).
Ens heu robat els somnis i seguim a cada passa, a cada passa,
només somiant amb ales (en bales).
A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa només somiem amb ales (en bales).
I com que sempre véns a males, seguim a cada passa, nen,
només somiant amb ales (en bales).

4.- Volen (prod Pau) (A cada passa)

Van irrompre de sobte i es va fer negra nit, nen.
Un segrest el Fuerte Tiuna pren
els somnis que turmentaven els ianquis
des del 98, que ara treuen pit: l'èxit no els sorprèn
Però, s'emborratxen de glòria els colpistes mercaders.
Teles que fan girar la nòria
mentre disturbis pagats per la dreta rància
disfressen d'elegància aquest segrest de la memòria.

La nit de l’11 d'abril cap cor batega.
L'esperança del pobre es fon com la mantega en una arepa.
Però hi ha una ràdio al barri que discrepa,
i Veneçuela s'alça farta de tant trepa.

La nit de l’11 d'abril tots els cors s'aturen
i es torturen camarades, però les consciències rebroten.
Amb 4 anys de sembrar s'adonen de l'engany i corren,
és el parany d'un cop d'estat i criden.
De l'11 al 14 com al març del 2001,
a l'estat espanyol mentides de passe-partout.
De l'11 al 14 s'enfanguen els burgesos,
és un cop d'estat i algú canta a Miraflores que...

Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!

Memòries de Xile: estat-laboratori on el liberalisme
enceta receptes per l'espoli.
Nicaragua, Haití, les "contres" i el casori entre escuálidos i yankies.
Compra i venda. Monopoli.
I aquí complicitats, intel·lectualitats mediocres:
Grupo Prisa i impostors socialdemòcrates blasfemen la ruptura
per conservar la cadira.
Cremaran en una pira, aquests "sociatahipòcrites".

Aquí si no és a prop s'instal·la el vici
de rajar passi el que passi de les formes de govern,
siguin quines siguin, per tu mai prou radicals.
Tan de bo torni l'Stasi i s'empassi tant post-modern.
I mai sabràs si el que et dic és realitat o broma,
però és que sou el melanoma del sol revolucionari.
Amic, entoma la poma d'Eva i mastega-la:
viu en pecat a l'esquerra europea i defensa Venezuela.

A tant manta que li encanta la santa mediocritat,
escup la infanta però no aguanta la inseguretat
de redibuixar un futur incert a batzegades,
li canto entre balades dòcils rap esperançat.

Cal ser crític, clar, des d'una òptica protagònica.
És el que fa la gent que participa en assemblees
i que si cal farà caure avantguardes,
i no omplirà Indymedia de vil dèbil verborrea.

Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!

La dreta, l'aznarisme, la CIA, la National Endowment for Democracy,
tots van perdre quan tot el poble de Venezuela
es va aixecar contra el cop d'estat.
Hi ha qui diu que s'ha acabat la història
i que no ha assistit mai a victòries populars contundents,
s'amarguen: Hi ha llavors d'esperança esparcides arreu,
i el 14 d'abril de 2002 va ser una llavor
que segueix germinant amb força a tota Amèrica Llatina, nen!


"El pueblo debe defender con conciencia lo que hemos logrado para seguir adelante, la revolución no la van a detener 4 guerreros de New York, no la va a detener la cúpula sindical de Acción Democrática, y no la van a detener (...). La clase media no debe dejarse manipular, ustedes lo están viendo, sabe que le están manipulando, están llevando el país a un salto al vacío, están creando un terrorismo mediático para desestabilizar, el pueblo debe responder al llamado."

2.- No apte (A cada passa)

Si t'equivoques et diuen “pobre noi!”,
surts del camí correcte i et diuen paranoic.
És absurd, la gent es compara,
has retingut cada cara com una Polaroid.

Saps molt bé que són la plaga
els que baixen del vaixell si naufraga.
Seguim la saga dels que disparaven els de verd per deixar-los de vermell.
Pel cantó salvatge de la vaga
del que no cau la moneda.
Una altra gerra d'aigua freda,
plou sobre mullat.
La decisió incorrecte,
per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta.
Dieu que no podem... doncs fem-ho!
Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru".

Et tallen les ales o et desplomen.
L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens.
Ho preguntes?
Tinc indicis, no sé com els aguantes,
el sol està tapat per edificis de milers de plantes.
Els terrats planten antenes.
Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes.
Aquí els carrers fan trenes,
son les venes del consum.
El barri és color a merda
si mires a contrallum.
Toquen el clàxon, pugen els fums,
Jo porto MF Doom als cascos i em pujo el volum.
Dius que ens clitxes?
doncs som-hi, no?
Tens totes les fitxes?
Perquè et fundim el dòmino
La racionalitat i el cor estan com gat i gos.
Esnifes clenxes d'un color blanquinós.

Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta
i clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara....
No has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes

Diuen que estàs perdent el temps noi,
l'exemple cristal·lí perquè comprenguis
que no saben viure en pau
i perquè t'inundi la calma.
Sents que estàs en un reialme
amb una barca sense rems, oi?

Mira, no vols ser un exemple.
Sempre has pensat que era una pretensió ridícula,
per l'inepte en temple.
HI ha qui somia que ejacula en una brètola
que somia ser Elsa Pataki,
però a tu no t'omple ni la faràndula ni la pija de l'escola
que s'anul·la i recula a cada paraula.
I dius: "mira no hi ha cap tensió mal resolta,
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta"
I clar que sí, carbasses a mansalva.
Res et pertorba, levitant a l'habita en un beat gran reserva.
La tele sempre estorba,
quan parla el camí es corba.
Escarba el Vapor Badia i amb un llibre jeu a l'herba.

Projectes, llistes, el llapis sobre l'orella.
Literatura, música i política entre cella i cella.
Saps que mentre hi hagi una explotada a aquest món
hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella.
On, entre amics i bona gent,
algun dirà que "buah", que "sona bé",
T'abraçarà. Dirà que li havien dit
que eres bo però que n'hi somiar-ho
que et sortissis tant.
Callaràs.
Quan te la foti un flanagan comença a afalagant, man.

Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta
i clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara....
No has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes.

dissabte, 10 de setembre del 2011

1. Orfes d'occident (A cada passa)

Ningú no representa els orfes d'occident.
Ningú no representa els orfes d'occident.

Es representen a si mateixes:
Agitació, acció i propaganda a cada banda de les reixes.
No estan en venda, marquen l'agenda
Si no practiques el què penses, de què et queixes?

Són valors a l'alça i tot cau com el Nikkei
La massa s'amansa i conjuren l'aliança.

Saltant-se l'ordenança, la justícia i la llei,
no fan servei si no estan en concordança.
Col·leccionen petites victòries, moments d'eufòria,
o es queden amb les mitges derrotes.
Trepitgen els patriotes que només són "patrioteros".
Desquicien els idiotes que volen dones "florero".

Q21 als prestatges de l'Habitat
Admiren els personatges i desterren el mite.
Compren a la ciutat.
Si passen per l'FNAC treuen el "pita" i que pagui santa Rita.

Amb germanets petits que s'il·luminen quan els miren,
enyoren cada pedra quan la tiren.
Mai "Narinant” millor seriosos caminen, meditant,
saben qui són els que deliren:
Els que van pactar el 77,
els mateixos que ara tenen fent en l'Obama
(un blanc que no juga net),
però la paret de l'orfe d'occident és
plena de cuir i metall i tu tastaràs el seu fuet.
Amb bolis, "llàpissos", tapissos en blocs de pisos,
pors que escapen quan pots escupen colors en grisos murs
que pertanyen a poders obscurs
quan caputxes aixequen i les seves mans s'estrenyen

Què fer ? ho saben
Ilitx Uliànov ho va pintar en oli el 1917
I, com vestir ? Ho improvisen, per mimetitzar-se a la ciutat
quan el patró passa el rasclet.
On començar ?
A casa, al llit, a classe, al sindicat; a la cadena de muntatge i al bar.
I què he dit ? Està clar:
L'herència de tant màrtir ara no es pot tirar al mar.

Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (x2)

Germans petits que s'il·luminen amb la claror del 36
partint el bloc massís del desencís i la foscor.
Al barri tots saben que el negre és color
i s'aixequen vencedors a cada cop
amb l'honor de l'insubmís.
Compromís; paraules que no estan de moda.
In extremis, posant pals a les rodes.
La solidaritat: la tendresa dels barris.
La ingenuïtat és la disfressa dels pèrfids.
Cascos, escuts... vol dir solitud
Do it yourself significa plenitud
Milers de cervells que es qüestionen magnitud
I si agafen les regnes trenquen l'esclavitud.

Porten la societat a un coma induït.
Ho diu la tele, just do it,
som el curtcircuit del genoma
La metàstasi d'un càncer benigne
som el signe que es propaga per una vida digna.

Malviuen sense representació formal
rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda
que els hauria glorificat per resultats d'uns testos Mensa:
És la dansa dels orfes d'occident saltant la línia.

Amaguen piles d'ampolles buides i gasolina
en pisos on no trobaràs paroxetina ni prozac.
Alguns són hackers que llegeixen fins les tantes
s'amaguen com Houdini el mag entre el fum del tabac.
Van de negre perquè tenen dol perpetu
t'odien, es clar, "butru" superflu addicte al fatu.
Els sobra ímpetu i mala bava, descuida,
grava a la puta retina que viuen per donar pel sac.

En manis per Palestina o tancats en facultats,
segellant caixers, pintant carrers, teixint afinitats,
Editen diaris, revistes i poesia insurrecta
tenen tacte i olfacte
diuen que són una secta, però...

Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (x2)

dimarts, 1 de març del 2011

13.- Fotem el camp[Llum blanca] (Va amb nosaltres)

Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls en cada paratge oníric i per això esculls.
Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls i per això esculls.

Mirar el rellotge i que les hores es fonguin
amb els minuts i amb els segons,
i als prestatges les corbes del gerro s’interrompin
fent la ceràmica miques de mica en mica fins que esdevingui paisatge.
Quan caiguin els envans,
embalatge d’un pis franc, francament salvatge,
i trobar-me de cop al nas les olors de safrà
d’un mercat de l´Orient Mitjà, viatjar sense peatge ni equipatge.
Podria ser un nàufrag
o un saxofonista de Jazz engalanat de pajarita i frac,
o un moc,o un mag,o ser Jack el destripador :
ser un cabró venjador i matar sense perdó.
Canvio d´hemisferi i em moc pel meu cervell,
construeixo o destrueixo imperis i violo la llei,
sóc el que sóc, sóc el que vull ser i també el que no vull ser,
només per impulsos nerviosos, no tripis,eh.
Impulsos humits que mullen el llit,
recordant uns pits, impulsos de neguit; també mullen el llit,
donar corda a l’inconscient,al delit,
a l’imaginari,a l’atrevit,al vital i al desposseït.
Però al capdavall entre llençols
de la muntanya a la vall sense moure un pèl d’un entresòl,
aixecant el vol i de cop algú m’espanta
però una rampa a la cama em roba la calma.



Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls en cada paratge oníric i per això esculls.
Llum blanca,parets blanques,t´apalanques,
tanques els ulls,dorms i l´inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls i per això esculls.

Trepitjo el terra tou i la calma s’escriu amb totes les lletres,
C-A-L-M-A,
sé què necessites perquè m'ho han dit els ocells,
només ells, ni l’angoixa ni la gelosia.
La Verge Maria és una galeta,
ETA es un pretèrit perfet del subjuntiu de decidir
quan decideixi deixaré de matar, ja ho varen advertir,
jo vaig follar amb la llibertat.
I surto d’un hotel caspós,repintat,”quin somni més paranoic”,
penso, quan obro l’ull dret,bé semi obro el semi ull semi dret,
tot es a mitges quan navego entre imatges inconnexes,
sense sexes,em relaxo i diviso igualtat diversa.
Em diverteixo igualant divises,
igualo diverses divisions en una equació matricial
duna aplicació lineal no derivable,
que aplico al camp dels rials,petons que em fas.
Inexplicable és el que sento per vós,que m’esborra les pors,
fos com fos,que no es van fondre els somnis dels dos,
i per això dormo sol a anys lluny del teu reialme,
però una rampa a la cama em roba la calma.

I em desperto.

Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques.



Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls en cada paratge oníric i per això esculls.
Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls i per això esculls.

12.- Hem de millorar (Va amb nosaltres)

Respecte,
omplir-te la boca no és massa complicat, només són paraules, en efecte,
fràgils equilibris entre mots i fets quan tractes les amigues com si fossin maniquís.
Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat. Si t’odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.
No converteixis el teu do innat en virtut i assegut vulguis controlar els que fa ja temps s’han aixecat.
Amor,
no encaixen les peces amb SMS ni presses si no et deixes portar.
Qualsevol paral·lelisme entre càlcul i amor és casualitat, xavala!
I això no ho podràs planejar.
Dignitat
és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.
El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge a la contenció
quan vares baixar el cap. Oi que et sents pitjor? Doncs fes brotar l’orgull de l’arbre de la submissió.



Tendresa:
allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.
Si et necessito no m’espero i si t’enyoro et pico.
És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics però tu mostra empeny en ser-ho.
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema, però HEM DE MILLORAR!
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema.

Música,
els porcs no canten que jo sàpiga tot i que algun "primo" m’ho faci posar en dubte.
No és inventar-la sinó descobrir-la, com la veritat, està allà fora.
Mira per tot arreu, escolta-la,




La mort:
Concebre-la és el més humà que hi ha tot i cruel i ens permet tensar l’arc de la vida com el del violoncel.
Per què esperar més temps de llevar de soca-rel el teu caramel de mel si tornaré a ser pols com un estel?
Sexe,
aquí apareixen tots els entesos i enteses, tots el programes, foteses,
totes les princeses i prínceps que són bruixes i bruixots amb bíceps i pits però que no saben fer anar els dits.
Rencor,
per què evitar l’ebullició de la sang? Qui no ha volgut fer passar por al director d’un banc?
Pau, Pere, Lluc i Joan, ens van fer creure que el rencor era miserable però pot esdevenir un motor gegant.
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema, però HEM DE MILLORAR!
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema.
Pots fer-ho tot si no et mires al melic, si no renunciar a no sols un mot
sinó l’imprescindible amic, que contagia l’esforç i la misèria cultural i la solitud [aquí tens el meu secret]

dissabte, 26 de febrer del 2011

11.- Decadència (Va amb nosaltres)

Com en un tour turístic
la vacuïtat del teu cervell es desplaça per carretera
lluny de l’hecatombe que deixes enrere
i el glamur místic típic
que vares posar en el teu projecte de contractista
per Nike i Apple s’esquartera.
Abans d’aquesta riuada que ho ha arrasat tot
de la qual només t’has salvat tu i una vintena de les dones
que ensamblaven CD-ROM setze hores a la teva fàbrica tot eren promeses de prosperitat econòmica
I el servilisme devot del teu gran germà ianqui l’amagaves mori qui mori, fortificant amb l’exèrcit la teva àrea de lliure comerç.
(verí)
Maximitzar flexibilitzat i incentius tributaris
perquè grans corporacions oblidin producció i salaris.
Si ja hi ha "fills de perra" com tu a Yakarta, Indonèsia
disposats a subcontractar i perseguir l’amnèsia
dels seus compatriotes
Però això no entrava als teus càlculs,
la desregulació ambiental t’ha fet baixar dels núvols.
Vessaments tòxics no són amics de la mare natura
units als assajos nuclears de Mururoa han passat factura.
On és la teva mare ? L’has mort enmig de luxes.
Era feliç al camp cuidant del teu pare i el teu germà gran.
I ara a causa dels teus trucs es confon entre la multitud morta.
I la vacuïtat cerebral venç l’emprenedor empresarial que no ho suporta i es mata.
I és el millor que podies fer, cabró. El millor. Treure’t la vida
Mereixies que te la tragués algú altre, però, Déu no existeix, aquesta vegada tampoc.
La terra no perdona si no alliçones els seus botxins.
Kioto no és res més que justificar els seus fins.
Fes que paguin cara la supèrbia d’atacar la mare.
Els tsunamis surten dels seus maletins.

La terra no perdona si no alliçones els seus botxins.
Kioto no és res més que justificar els seus fins.
Fes que paguin cara la supèrbia d’atacar la mare.
Els tsunamis surten dels seus maletins.
Tancant porta, obrint finestra.
Tan sols avui mitges solucions.
Tancant porta, obrint finestra.
Tan sols avui mitges solucions.
Solucions!

dissabte, 19 de febrer del 2011

10.- Els teus ulls a l'ombra (Va amb nosaltres)


Los trenes para escapar de esta mentira están parados en arcenes. Las antenas no respiran, no esperes que te oxigenen.
A mi no me entretiene contemplar cómo anestesian vuestra ira con imágenes. No les des márgenes o te requisaran la visa.
Yo seguiré trazando el plan de huida en la cornisa, enfermo cada vez que piso asfalto. Duermo encima de un cuaderno, no quiero volar más alto.
Aquí es invierno todo el año y al infierno se desciende por peldaños.
Yo me baño en literalidad, araño a la realidad y busco una verdad que no se empañe nada más dudar.

Si sale mal, trago saliva y vuelvo a empezar. Qué hago si ya me he acostumbrado a la derrota, si lloré mis alas rotas, si tengo los pies cansados, si llevo un puñado de dados en cada mano, y a veces he dejado al azar percibir el vuelo.
Si caigo en picado doy unos "calos" y remonto el cielo. Resbalo entre miradas que son faros, sensación de desamparo.
Días con nubes y claros. Esquivo codazos. Me abro paso a zarpazos busco en los posos de los vasos el regreso al paraíso.
La rajola que trepitjo és mes clara que el cel, que tapa la ciutat cruel coberta per l'aureola.
L'aureola és paral·lela a la rajola que trepitjo i així estic, empresonat, en aquesta ciutat nínxol.
Tapat pels quatre costats busco l'escletxa prohibida (aquí, a on? a on? allà!) la sortida maleïda.
Merda, tothom està cec i passa inadvertida i els que ens hi apropem anem a hòstia mes hòstia mes hòstia.
I la bèstia encara està adormida. No es desperta i, cada dia, més fonda té la ferida.
Estúpida bèstia col·lectiva, torna a la vida abans que escriguin el meu nom a sobre d'una làpida.
Homicidi perpetuat per un anònim d'àlies urbanisme, antònim dels que el dia 20 estem prop de l'abisme.
Sinònim dels que esperen al fons d'aquest abisme a que caigui la carn magra del desnonament.
Precari, l'abecedari urbà ofega Barna, on es plasma la pitjor tragèdia grega a cada cantonada.
El reliquiari urbà mossega a tot cor que batega fent de tu un dormilega, gos de brega abandonada.
No rebelejo, m'escaquejo, em cago en els guiris, els modernos, neopunkys, en els upas farloperos, totes les troupes, les tendes i els garitos i els nous blocs de pisos d'arquitectes biopijos.
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs. Som molt més astuts i la màniga hi tenim un as
(y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho más..)
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt més astuts i la màniga hi tenim un as
(y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho más..)
Vale aquí no hay rejas pero hay lobos con pieles de oveja. Ojos que trabajan en la sombra pa’anotar tus quejas.
Intereses detrás de quien te aconseja, que te dejes llevar. Ahora Ítaca está demasiado lejos.
No veo conejos, blancos a los que seguir. Sólo cerrojos que nunca supe abrir, y el mes de abril roto en pedazos.
Un espejo que se empaña. Una maraña de sueños deshilachados.
Veo almas con costra, mentes cerradas como ostras, gente que se postra ante gente que se postra, y nunca basta.
Nuestras conciencias a subasta vendidas al mejor postor por pasta.
Hasta la fecha con alma de kamikaze traje rap pa’mis secuaces, rechace disfraces.
Esperan que baje la guardia, no me agasajen. No compraré el cielo, no importa cuanto lo rebajen .

Jo faré tractes amb la penya d'At versaris, denunciant a victòries fàcils, seguirem àgils, treballarem en xarxa i juntes/junts
trobarem un punt de fuga.
(Vale, em toca a mi.)
Ja he trobat el punt de fuga, això m'aixopluga. Diuen que la vida es dura. Lo xungo és lo que dura. Guai, perquè escric lletres
que son caviar beluga, i m'evadeixen d'aquesta mental tortura.
Enfoco la realitat distorsionada amb un prisma que refracta els colors de la classe adinerada.
Aboco una rima il·lustrada i ja estic de tornada. Apunto al meu objectiu amb calma apassionada.
Caic i un altre cop sóc "boca avall", al terra. Lligat de peus i mans veig com s'apropa la serra.
Això es la guerra nen, per nosaltres van mal dades. O ens elimineu o tindreu les hores comptades.
Jo faig el cor fort i la ràbia no em para, que el somni no cau mort, com a mínim encara.
Arribant a bon port i atacant de matinada, que el conflicte vol foc a cada passa ben donada.
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt més astuts i la màniga hi tenim un as
(y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho más..)
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt més astuts i la màniga hi tenim un as (y a estas alturas no nos vas a
enganyar eso no puede torcerse mucho más..)

9.-Interludi George Galloway al beat del Bel

-It's Israel that's invading Lebanon.
It's Israel that's attacking Lebanon.
Not Lebanon that's attacking Israel.
-It acchieved that in 2000...
-No, it didn't.
-This is a set by ...
-No, it didn't.
-It...
-It didn't. This is a keypoint that your concealing from your viewers.
Oh, please have a slightly longer memory than four weeks.
I'm talking about the thousands of prisoners taken during the eighteen years of israeli occupation.
-Iran has given Hezbollah long range missiles. Can you blame Israel .. to destroy these missiles
-America has given Israel missiles that can target not just every city in Lebanon, but every city in the arabian muslim world,
including Iran, but Iran is not allowed to give missiles ...
-Because it's given to a terrorist organisation.
-But we are not a terrorist organisation. One man's terrorist is another man's freedom fighter.
In most people's eyes Israel is a terrorist state.
It's the fact, and you can not comprehend that fact.
This [...] of this conflict are not four weeks or four years. Or fourteen years. But decades old. Not just ...
Hezbollah is winning the war.
Hezbolla is more popular to ...
-That was not muy question.
-It's Israel who's lost the war. And Bush and Blair for politically organizing the war. Who've lost.
Everybody but you can see it.
-Some people like ... find the defensive when move families on morning that you, to he..
-You don't even know about the palestinian families.
You don't even know that they exist.
Tell me the name of one member of the seven members of the same family slotted on the beach in Gaza.
You don't even know their name.
Because you believe that israeli blood is more valuable than the blood of lebanese or palestinians.
That's the truth...


(so, en resum... no comments.)

8.- Cançons que són tu (Va amb nosaltres)

Els trajectes llargs, com les curses d'obstacles,
volen paciència quan les debacles ens mostren els tentacles.
Empassar saliva. No cal cap crit afònic si l'esperança és viva. Nen, oblida't dels miracles...
La música ens ha dut on som
i en cada harmonia fosca hi ha restes de plom
de la bala que et recorda.
Espatlles cansades sense tu, Gerard.
A la gent que t'estima i estimaves encara ens queda corda.
La mort no s'entén. Se sent i s'esbufega.
Latent en la gent que al voltant del teu record s'aplega.
Com la son d’un nen al bressol, no caldrà condol:
estarem de berbena com tu, de nit, mussol.
Dol perpetu des que el sol no brilla per tu
des que el respecte que sento per tu ja no és mutu.
No pot ser-ho. I si m'apalanco en el record jo també moro.
Putu lloro dins meu que em recorda perquè ploro.
Abans de res vull saludar-te
des de la més profunda de les emocions que mai sentiré per un altre.
Avui la tinta corre per tu i per la llum
que brilla en cadascun dels minuts que vàrem passar junts.
M'afarto de pensar-te en tots els raconets
que guardo per tu i pels tres. Per nosaltres.
Cavallers de la música, de “mimitus” i paraules
Amants de somnis de classe i petonets indomables.
Mai dues visions antagòniques, tan harmòniques.
Conjugant les nostres vides.
Mai les meves notes tan afòniques havien quedat atònites
quan tu escoltaves les meves crides.
Però ara tot és diferent
i estàs latent en cada moviment de canell que traço per a escriure.
I ara tot és diferent i en tot moment ets present
i ens mires amb un deliciós somriure.
Cançons que són teves. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
Bombons menors per quan ressona el “socors!”
Quan un es perd en crits en nits però no parem motors.
At-versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi. T'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
i maten els temors.
Mai una cabina havia estat en blanc
de l'odi: Sang els nusos del puny i es tanca l'episodi.
Sort del salvavides de saber-ho per tu, mare,
encara que per a explicar-ho calgui inventar un codi.
Forjats els fonaments del cinisme entre textos
només queda agrair als que al llindar de l'abisme
han guardat silenci i m'han banyat en gestos
prou durs per a no deixar-me matar el temps
al mateix temps que te m'enduus.
Temps, tu, maleït. Decidit a partir-me el pit
esquivant els teus sotracs fent-ho divertit.
Els que no tenim diners només ens queda la paraula.
I prometem fer-ho de fàbula a cada bolo, a cada llit.
Seguir el calendari lunar, com tu feies.
Seguir repudiant cada injustícia, com tu deies.
Suportar peies, i fer-ho amb ironia,
com quan tu somreies al final d'un mal dia.
No ens ho hem posat fàcil.
I és veritat, a tu t'agraden els reptes i la sinceritat.
A mi les teves receptes de viure amb tranquilitat
i transformar conceptes de lluitar en formes d'estimar.
Seguim de la mà, com a Saba
Com quan planejavem menjar-nos el món tot fent un cafè, eh?!
Seguim de la mà com quan explicaves
que creure què diuen les estrelles no és qüestió de fe.
Complement circumstancial de manera: la música
Modus operandi: ser positiu i amb astúcia.
Com a resultat: una cicatriu que no es veu ni s'esborra
però que té tacte de carícia.

Em quedo amb el regust dolç de que no estàs sol.
Ni nosaltres estem sols perquè hem après a fer més pinya
Hem guanyat a l'adversitat en aquest pols
I At-Versaris continua. Això és el que voldries, no ?
M’hi jugo la flor del Petit Príncep.
I aquí estem, al monte, amb el Pau i amb el Bel.
Acabant amb zel, això que és un tros de tu, i un tros de nosaltres tres, "tio".
I sense els quatre no és complert.
Cançons que són teves. cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
bombons menors per quan ressona el “socors!”
quan un es perd en crits, en nits, però no parem motors.
At-Versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi i t'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
I maten els temors.



* Aquesta cançó del disc Va amb nosaltres va dedicada al DJ Gerard, company de'n Pau i en Rodrigo que va morir en un accident de trànsit. Amb aquesta cançó els At-Versaris ens volen dir que en Gerard sempre estarà present en les seves cançons, com abans, cavallers de la música, tots quatre, junts, tot i no tenir-se. 
I que encara els queda corda.

7.- Veniu volant (Va amb nosaltres)

Mogudes diferents, treball en xarxa. Sinó la genteta joveneta marxa.
Caminem plegats, diverses sensibilitats. Renunciem a victòries ràpides.
Per tàctics empats i escrivim làpides per tots els que, com tu, només critiqueu,
amplifiqueu rumors sords, muts, cecs. Mors si trenques cors.
Si no coneixes Sabadell, per què critiques ?
Forts han de ser arguments per enganyar les ments de nens.
Vigila a qui embauques que el micro no ens cau pas.
Passaràs d'estar de pas a venir volant des del Caucas.
Per estar al cas del directe en el què aprendràs les pautes.
A veure si de Sants i Sabadell, respecte incautes.
Reivindiquem currar en associacions de veïns:
Cal caminar plegats, per camins, malgrat no compartir els fins.
Ens cauen dents de llet? les posem sota els coixins perquè passin els angelets i ens deixin bales, no balins.
Però fins que no siguem molts més les guardarem en calaixos.
prepararem la insurrecció cremant la memòria dels peixos.
No és just que un Revolucionari només critiqui.
No és bo que s'automargini del moviment mini de rumors antipersona com una mina a Barcelona.
Tu has vingut a currar o a passar l'estona?
Trencar l'aïllament construint ponts que tu dinamites fins que fem baixar del pedestal els mites.
Si estàs ple de rencor líquid, mira, controla't les fuites o amb la teva freda calculadora es gelaran, seran estalactites.
Només ets “parxes” i clixés i a més no tens ni punyetera idea del que és no arribar a final de mes.
Alguns em diuen espanyol i altres “indepe” però, digues després qui té arguments de pes?
Unitat popular, dieu, que ja s'ha estès?
Teniu el cervell malmès i no enteneu res de res, família.
Inundar les nostres pràctiques amb dinàmiques que tallin de soca-rel postures estàtiques, i massa cops estètiques i no ens adonem que som nosaltres mateixes les que ens pengem les etiquetes.
“Vislumbrar” personalitat entre tanta uniformitat.
De veritat et dic que mira, que és molt complicat.
Som rèpliques, clons, de calcada identitat.
Potencialitat col
·lectiva també és diversitat i unitat.
Arrecades, tres ratlles als “pantaques” pintes de “duraques”
amb las “pintaques” a qui et penses que ataques
amb aquesta fila que fas tu no et desmarques.
Encasellats tots a la mateixa barca, i a sobre rajes.
Si entre nosaltres hi ha vaques sagrades, quotes de poder ocupades per monarques carques.
Si veniu volant des d'Arkansas aneu fins a Caracas, no pareu ni a Sbd ni a Sants.
Passem de cúpules pedants
Som actors i actrius principals, actives i actius en les nostres quotidianes realitats.
Repertori de luxe actua a Sabadell i a Sants. Per construir s'ha de ser subtil, humil i dúctil.
Des de Can Vies pots sortir-te del rail, donar o rebre asil ideològic.
Compartint camins concèntrics amb els amics fins a passar de paraules a fets, entens?
 
Quan comenci la batalla,
quan sigui el moment de demostrar-los el coratge,
tinc la intuició que t'enganxarà en mal moment,
potser estaràs fent una ratlla, no falla,
pagaràs la traïdoria entre metralla.
Quan s'acosti la victòria,
quan les columnes de combatents vegin la glòria,
tinc la intuïció que et mostraràs competitiu,
i no suportaràs ser un soldat ras.
Pagaràs la teva traïdoria entre metralla.

Quan s'acosti la batalla,
quan sigui el moment de demostrar-los el coratge,
tinc la intuició que t'enganxarà en mal moment,
potser estaràs fent una ratlla, no falla,
pagaràs la traïdoria entre metralla.
Quan s'acosti la victòria,
quan les columnes de combatents vegin la glòria,
tinc la intuïció que et mostraràs competitiu,
i no suportaràs ser un soldat ras.
Pagaràs la teva traïdoria entre metralla.


Experiències en pobles i ciutats diferents han d'acabar sent convergents. Així que una abraçada anticapitalista a tots aquells que
treballen des de múltiples projectes de l'esquerra revolucionària. Joves rupturistes, col
·lectius autònoms o comunistes. Des de
l'MCAN o des del vàter de casa seva si ho fan amb ànims constructius i respecten les diverses dinàmiques i moments històrics de
cada una de les nostres realitats. I una patada al cul als que creuen que la seva forma d'organitzar-se i lluitar és la correcta que
no tenen cap incidència al seu entorn perquè només saben despotricar i automarginar-se anulant així qualsevol possibilitat de
canvi.

6.- Rap antidepressiu (Va amb nosaltres)

Ara que la penya “pilla” fins i tot a missa
anhelo ser el que més fatu decomissa.
Amics de drogues dures alienats somiant Eivissa.
No et trec els dits de sobre, amic: Sóc la Mona Lisa.
Ho ets tot menys inepte. L’autoestima és la recepta.
Aposto tant per tu que ho veus, ho saps i la saliva et regalima
quan m’acosto a tu, que per tu també aposto.
Aquesta depressió no te la trauran “xinos” ni quarts de costo.
No et demanis tant que els fruits aniran arribant però no visquis quotidianament pensant “on estic anant?”. Pots ser fort com un roure però bonic com un bonsai.
Has de procurar només plorar com a esplai.
El metge creu saber què em passa i no em coneix de res i es desfasa:
M’estàs matant amb tanta pastilla!
Jo no tinc cap depressió,
això és el món que és una puta merda. Empastilla´l a ell i a mi em receptes camamilla.
Amb antidepressius no es paga el lloguer, ni ve un cambrer a servir-me un soufflé (suflé).
Sols augmenta el meu “catxé”.
Si compartim respecte ja saps què és qui el sembra: l’afortunat que recull amor i afecte
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, “tio”.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari, no només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l’estiu, que torni el caliu.

Hi ha gent que busca una excusa, jo em busco un punt de fuga.
No tunnejar-me un “buga”; sí viure una aventura.
Jo vull ser aquell que amb el foc juga, si necessito tenir ajuda, si necessites donar-te ajuda.
Mai no has de creure’t al peu de la lletra una lletra d´un “pavo” que en un viatge de metro et fa una lletra.
Només travesso trossos de vidre trencats trivialment que per casualitats de la vida formen tetraedres.
Sóc el “pilluli” que s´amaga entre loops amb la família fent uns glops. Ens pilles de marrón, glups.
Només faig lletres per no tornar-me boig. Les pinto de blau, de verd, de roig fins que fan goig.
No cal ser psicoanalista per dir que tens un problema perquè dóna la sema, amic, que això salta a la vista.
El dia té 24 hores i a mi em despista: hores d’esbarjo me’n falten. Hores de classe m’enquisten.
A mi no m’agrada anar amb col·legues de “parranda”. Avui em desperto aquí, demà em desperto a una altra banda.
Com Victor Jara també “Te recuerdo Amanda” perà la meva panda es pira i tu i jo perdem la tanda.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari. No només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l´estiu, que torni el caliu.
No és rap per criatures. Són advertiments ara que sents que pel barri s´estenen modes prematures:
Tot és hip hop ara, és la tara, mira i si no vigiles veuràs ta mare i ta germana vestides de Karl Kani i addidas.
Què cony et penses, que m´intimides ? No! A mi no em faràs dir que tu aquí ets el puto rei Mides.
El “vacileo” te´l guardes, sexista. Que sempre em fardes amb quantes cardes.
Pilla´t pinky i teletubbie i mata´t a gallardes.
Però quant més dones escopint sang en micros. Si les que ho fan tenen flows que enganxen com els velcros.
Ja està! ja he canviat de tema, la hòstia! Escopirem groupies de mc´s, maniquís costi el que costi.
A l’esquerra de l’esquerra ens amaguem. Sorprenem quan aneu vestint de marca com amb els que en caguem.
Rap és poesia i contrapoder, és cert. Però si no surts al carrer el missatge es perd.
I aquest és el meu tema per parlar del rap, no en faré cap més ara que ja he buidat el pap.
i als camarades i als militants que no els pilli la histèria quedaran milers de temes per parlar de la misèria.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.

dijous, 6 de gener del 2011

5.-Quan tornis. Quan marxis. (Va amb nosaltres)

Quan tornis oblidaré txacolís i bilis i els “txikis” dormiran factoritzant polinomis
s´enfotran dels Lunnis. No creuran en infortunis. Què importarà si peixos o gèminis si són ells mateixos.
Quan tornis passaré d´exilis, passatgers a altres domicilis i cremaré aquest folis.
Els meus designis seran els teus dominis, en aquesta fosca metròpolis cremarem tots els andamis (boom)
Respectarem els avis, a què treu cap no escoltar els savis. Et rebentaràs el cap de tant fumar cànnabis.
Quan tornis el fum de les fàbriques seran núvols de sucre
i acabarem amb el camí que traça la seva avarícia pulcra, i que acaba al seu sepulcre.
Fer el mediocre per mi quan tornis, tornarà a ser tan sols un simulacre.
La lacra àcrata deixarà de ser sacra a l’acte pel teu gust i pel teu olfacte, els teus ulls i el teu tacte.
Quan s’ofegui la pena i la misericòrdia, quan tornin els nervis i l’energia del primer dia,
i la teva història no et recordi a la fúria ni a la luxúria sinó una mútua tutoria .
Quan tornis de la cúria i t’enfrontis a la perpètua set de completesa que calmes quan oblides la penúria.
Quan cada segon esdevingui una centúria i recordis els ulls de la mare quan moria.
Quan tornis no em tiraré el rotllo de menjar-me el coco i si ho comento amb algú serà només si em desboco.
Si trenco tot el que toco jo ja no ho sento, i si la marca de Petrarca no se’m nota, no ho lamento.
At Versaris Va amb nosaltres
La Divina Comèdia de sempre: muntar-me la peli amb un renaixentista del rap rotllo Guido Guinizzelli:
El Rodrigo. Els dos al Keli = Crew mai trista. Si una amiga ens defenestra sortirem fent l´escapista (lalalala)
Sempre ens quedarà de Juana Chaos, és no fer les paus amb els que ens han estat donant pel cul tota la vida, sempre!
Sempre fins i tot quan tornis i t’adonis que si et lies amb gripaus no es tornen prínceps (mentida!)
Quan tornis, tranqui, sempre ens quedarà París i el funky, fer el punky cada nit quan la festa no arranqui, però
fins al cony de tu perquè no hi ha qui t’entengui: si m’obro perquè m’obro si em tanco que no em tanqui.
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i l’iris quan em miris profanarem el cementiris.
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis no ofegaré les penes en alcohol. Brindaré quan caigui el sol amb el cant de la sirenes.
La mar serena com la son d´un nen al bressol no caldrà condol perquè sempre estarem de berbena.
Quan marxis de tu no guardaré ni un trist record descobriré el tresor de diària subtilesa.
Aguantant sobre els col•legues com a contrafort, buscaré confort d’acord amb la meva riquesa.
Quan marxis no faltaran peces del puzle, sortirem del bucle i desfruitarem del “cuore”,
com Tonino Carotone “yo me cago en el amore” ole! (no és folklore que és hardcore!)
Quan marxis, el carrer tornarà a tenir color i canviaré el gris per l’olor de la tardor.
Que deixarà les fulles al terra i pensa que després de cada guerra també hi ha una primavera.
I jo a la meva “vera” no hi haurà “penita pena” en un món sense fronteres ni banderes, ja no caldran.
Només caldran les veles per aprofitar el vent que bufa en un món sense tuteles. Perquè vols peles ? Eh ?
Quan marxis farem real allò que anheli. Seguiré les regles del joc de Gioconda Belli
Farem tractes com Mario Benedetti i canviarem el final d´”Els Invisibles” de Ballestrini.
Quan marxis, tot prendrà un altre rumb. Acabarem amb el betum que pinta vides de mentides.
Cicatritzaran les ferides i en resum està escollida la sortida que marca el punt de partida.
No cantaré per alegrar el meu món, quan marxis, “cielito lindo”. A mi ja no em caldran “mariatxis”
perquè viatgis on viatgis tindràs records fantàstics de tots els moments màgics on els somnis eren praxis.
Pena i tristor ja no rimen amb “quan marxis” (què va!). Estic buit de buidor i no gasto records nostàlgics.
Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci. La música i la passió no són pas amants dels necis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via sentiràs que pots fer el que vulguis.
Llavors t’enyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa pensant en quan tornis.
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i l’iris quan em miris profanarem els cementiris.
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis, em cridis, m’arrenquis, la pupil·la, iris.
Quan tornis em cridis m’arrenquis, la pupil·la, iris
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis.

4.-Interludi Paco Bustos al beat del poder (Va amb nosaltres)

"Dir-vos que aquest matí he demanat a l'alcalde de que em rellevi de la meva responsabilitat de la policia municipal. El motiu
d'aquesta demanda és estrictament personal. N’hi han hagut moltes situacions complicadíssimes, n’hi ha hagut també amenaces i
insults i empentes amb aquesta gent (yén) que es diuen que son antisistema o antinosequè. He pogut aguantar en la meva persona,
però jo no puc més, els veïns m'han demanat que tingui "cuidado". Ahir a la nit van trucar a 2/4 de quatre al timbre, és que
van despertar a la meva nena petita, jo vaig agafar el telèfon l'intèrfon, i em van dir: "fil de puta", ja t'hem trobat, ja sabem on
vius, no podràs dormir mai més ni tu ni la teva família, això és molt fort, ho sento però és molt fort, jo puc aguantar però les
meves filles ...-a veure, eeeeeh,- ... vull, no, vull acabar dient una cosa, vull estar lliure per anar a los jutjats, per denunciar-ho i
arribar fins a on pugui, on sigui necessari, no puc més, gràcies."


*Que sí, que hi ha moltes faltes, però el senyor Paco Bustos ho "explica" així... L'emoció, suposem..

3.-Dos és un (Va amb nosaltres)

Sols. Sota el dit amenaçant del control.
Sols. Com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control, i sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
El que és fonamental i inqüestionable marxa, i deixa sensacions de lleugeresa.
Els gossos salten per la plaça, escolten com canto. Ningú salvarà la princesa.
Odio pensar-ho. No cal ni tenir la mà estesa.
Mirar com mires. Tant planer com això quan t'oloro des del llit estant.
Estanc fins que em trenques.
Projecta't, infecta't amb el vici de comparar-te.
Regalar-te un silenci massa profund podria tombar-te.
Com això, tot el que pensen és buit de sentit. Set, vuit cada nit, ocasions per desvetllar-te.
Èpic, com el record de l’amic que ara és escèptic que el tic tac tàctic ha aconseguit robar-te.
Estructurar en estrofes allò que m'ha fet somriure com un idiota que ha oblidat què cal per sobreviure.
Caminar sense més pes no em fa més lliure, m'allibera. És la primera trampa del llenguatge, espera.
Adults per afrontar aquest món convuls a cada impuls? No, la forma preval: adults per fer-ho suportant insults.
Càlculs. Pòquers contra fuls en un combat entre tu i tu. Quan rebaixes infinits neguits ocults.
I per això són els amics. Dics que suporten vergonyes. Insuflen de revolta mil pedres i carantonyes.
Per enamorar-se i veure que el sexe entre nosaltres tampoc és gran cosa; la cosa és quan t'allunyes.
Les nostres contrasenyes, les seves furgones, les castanyes que piquen de les entranyes de les dones.
Les nostres torxes i “tatxes”, les bones ratxes, les conxorxes dels fatxes als peatges i rebentar-los els cotxes.
Pica el sol per la finestra, ahir tot va ser un desastre: menjant petonets de galta ahir i avui menjant-me el sostre.
Sol no és que sigui difícil, sol és un pal. Necessito trucar algú, i algú no és qualsevol, xaval.
Junts no és que sigui fàcil, junts es suportable. Sé que sóc idiota tio, ho sento. Tira'm un cable.
Junts no és que sigui fàcil, junts és suportable, les birres, la xapa, les misèries d'un “gualtrapa”.
Sols, sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. Sols com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Mira, estem sols sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus a venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar un peu a terra i aixecar el cap cot del sot, xaval.
Juntes, llances, esmolant les puntes, juntes com quan obrim escletxes, entre els seus clitxés de l'orde: sang i fetge.
I jutges seran víctimes de les nostres justes.
Repartim el pes de cada passa entre tots "porque en la calle, codo a codo, somos mucho más que dos"
Repartim les hòsties que donen entre tots quan funcionaris volen confiscar-nos l'horitzó.
Anem tots a una, a vegades cadascú a la seva.
Aguantem ploreres i nits de severes borratxeres.
Colze a colze a la trinxera, estem de sequera.
Cedim el nostre lloc i si algú triomfa, tranqui, té llitera.
Jo no tinc ídols, si en tingués serien col•legues.
En elles jo confio a cegues per superar els mals tràngols,
els del meu bàndol, a veure si t'enteres, que són d'esperit lliure, cos i ment aventurera.
Saber que estaran aquí quan torni la calma, que seran el salvavides durant la tempesta de magma.
El dogma que no hi sigui, l'enigma desapareixi, l'estigma dels meus col•legues fins la mort em persegueixi.
Entre birreta fresca fem les confessions, doncs, no som de ferro, nen, tenim limitacions.
Però el conjunt, bah! el conjunt és el que importa. Saber que junts i juntes rebentem totes les portes.
La mort mental a les escoles, soles. Tot regit pel: "moles". Si vas a la moda, soles.
Per tots els mitjans per superar els companys, enganys.
Generació dels Motoroles, soles.
El suport mutu, el de tu a tu, junts, el respecte cadascú i el treball en comú, junts.
El coneixement propi, l'entorn laboratori, el repertori de la vida amb els teus apunts, junts.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.