Van irrompre de sobte i es va fer negra nit, nen.
Un segrest el Fuerte Tiuna pren
els somnis que turmentaven els ianquis
des del 98, que ara treuen pit: l'èxit no els sorprèn
Però, s'emborratxen de glòria els colpistes mercaders.
Teles que fan girar la nòria
mentre disturbis pagats per la dreta rància
disfressen d'elegància aquest segrest de la memòria.
La nit de l’11 d'abril cap cor batega.
L'esperança del pobre es fon com la mantega en una arepa.
Però hi ha una ràdio al barri que discrepa,
i Veneçuela s'alça farta de tant trepa.
La nit de l’11 d'abril tots els cors s'aturen
i es torturen camarades, però les consciències rebroten.
Amb 4 anys de sembrar s'adonen de l'engany i corren,
és el parany d'un cop d'estat i criden.
De l'11 al 14 com al març del 2001,
a l'estat espanyol mentides de passe-partout.
De l'11 al 14 s'enfanguen els burgesos,
és un cop d'estat i algú canta a Miraflores que...
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Memòries de Xile: estat-laboratori on el liberalisme
enceta receptes per l'espoli.
Nicaragua, Haití, les "contres" i el casori entre escuálidos i yankies.
Compra i venda. Monopoli.
I aquí complicitats, intel·lectualitats mediocres:
Grupo Prisa i impostors socialdemòcrates blasfemen la ruptura
per conservar la cadira.
Cremaran en una pira, aquests "sociatahipòcrites".
Aquí si no és a prop s'instal·la el vici
de rajar passi el que passi de les formes de govern,
siguin quines siguin, per tu mai prou radicals.
Tan de bo torni l'Stasi i s'empassi tant post-modern.
I mai sabràs si el que et dic és realitat o broma,
però és que sou el melanoma del sol revolucionari.
Amic, entoma la poma d'Eva i mastega-la:
viu en pecat a l'esquerra europea i defensa Venezuela.
A tant manta que li encanta la santa mediocritat,
escup la infanta però no aguanta la inseguretat
de redibuixar un futur incert a batzegades,
li canto entre balades dòcils rap esperançat.
Cal ser crític, clar, des d'una òptica protagònica.
És el que fa la gent que participa en assemblees
i que si cal farà caure avantguardes,
i no omplirà Indymedia de vil dèbil verborrea.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
La dreta, l'aznarisme, la CIA, la National Endowment for Democracy,
tots van perdre quan tot el poble de Venezuela
es va aixecar contra el cop d'estat.
Hi ha qui diu que s'ha acabat la història
i que no ha assistit mai a victòries populars contundents,
s'amarguen: Hi ha llavors d'esperança esparcides arreu,
i el 14 d'abril de 2002 va ser una llavor
que segueix germinant amb força a tota Amèrica Llatina, nen!
"El pueblo debe defender con conciencia lo que hemos logrado para seguir adelante, la revolución no la van a detener 4 guerreros de New York, no la va a detener la cúpula sindical de Acción Democrática, y no la van a detener (...). La clase media no debe dejarse manipular, ustedes lo están viendo, sabe que le están manipulando, están llevando el país a un salto al vacío, están creando un terrorismo mediático para desestabilizar, el pueblo debe responder al llamado."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada