dissabte, 26 de febrer del 2011

11.- Decadència (Va amb nosaltres)

Com en un tour turístic
la vacuïtat del teu cervell es desplaça per carretera
lluny de l’hecatombe que deixes enrere
i el glamur místic típic
que vares posar en el teu projecte de contractista
per Nike i Apple s’esquartera.
Abans d’aquesta riuada que ho ha arrasat tot
de la qual només t’has salvat tu i una vintena de les dones
que ensamblaven CD-ROM setze hores a la teva fàbrica tot eren promeses de prosperitat econòmica
I el servilisme devot del teu gran germà ianqui l’amagaves mori qui mori, fortificant amb l’exèrcit la teva àrea de lliure comerç.
(verí)
Maximitzar flexibilitzat i incentius tributaris
perquè grans corporacions oblidin producció i salaris.
Si ja hi ha "fills de perra" com tu a Yakarta, Indonèsia
disposats a subcontractar i perseguir l’amnèsia
dels seus compatriotes
Però això no entrava als teus càlculs,
la desregulació ambiental t’ha fet baixar dels núvols.
Vessaments tòxics no són amics de la mare natura
units als assajos nuclears de Mururoa han passat factura.
On és la teva mare ? L’has mort enmig de luxes.
Era feliç al camp cuidant del teu pare i el teu germà gran.
I ara a causa dels teus trucs es confon entre la multitud morta.
I la vacuïtat cerebral venç l’emprenedor empresarial que no ho suporta i es mata.
I és el millor que podies fer, cabró. El millor. Treure’t la vida
Mereixies que te la tragués algú altre, però, Déu no existeix, aquesta vegada tampoc.
La terra no perdona si no alliçones els seus botxins.
Kioto no és res més que justificar els seus fins.
Fes que paguin cara la supèrbia d’atacar la mare.
Els tsunamis surten dels seus maletins.

La terra no perdona si no alliçones els seus botxins.
Kioto no és res més que justificar els seus fins.
Fes que paguin cara la supèrbia d’atacar la mare.
Els tsunamis surten dels seus maletins.
Tancant porta, obrint finestra.
Tan sols avui mitges solucions.
Tancant porta, obrint finestra.
Tan sols avui mitges solucions.
Solucions!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada