3.-Dos és un (Va amb nosaltres)

Sols. Sota el dit amenaçant del control.
Sols. Com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control, i sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
El que és fonamental i inqüestionable marxa, i deixa sensacions de lleugeresa.
Els gossos salten per la plaça, escolten com canto. Ningú salvarà la princesa.
Odio pensar-ho. No cal ni tenir la mà estesa.
Mirar com mires. Tant planer com això quan t'oloro des del llit estant.
Estanc fins que em trenques.
Projecta't, infecta't amb el vici de comparar-te.
Regalar-te un silenci massa profund podria tombar-te.
Com això, tot el que pensen és buit de sentit. Set, vuit cada nit, ocasions per desvetllar-te.
Èpic, com el record de l’amic que ara és escèptic que el tic tac tàctic ha aconseguit robar-te.
Estructurar en estrofes allò que m'ha fet somriure com un idiota que ha oblidat què cal per sobreviure.
Caminar sense més pes no em fa més lliure, m'allibera. És la primera trampa del llenguatge, espera.
Adults per afrontar aquest món convuls a cada impuls? No, la forma preval: adults per fer-ho suportant insults.
Càlculs. Pòquers contra fuls en un combat entre tu i tu. Quan rebaixes infinits neguits ocults.
I per això són els amics. Dics que suporten vergonyes. Insuflen de revolta mil pedres i carantonyes.
Per enamorar-se i veure que el sexe entre nosaltres tampoc és gran cosa; la cosa és quan t'allunyes.
Les nostres contrasenyes, les seves furgones, les castanyes que piquen de les entranyes de les dones.
Les nostres torxes i “tatxes”, les bones ratxes, les conxorxes dels fatxes als peatges i rebentar-los els cotxes.
Pica el sol per la finestra, ahir tot va ser un desastre: menjant petonets de galta ahir i avui menjant-me el sostre.
Sol no és que sigui difícil, sol és un pal. Necessito trucar algú, i algú no és qualsevol, xaval.
Junts no és que sigui fàcil, junts es suportable. Sé que sóc idiota tio, ho sento. Tira'm un cable.
Junts no és que sigui fàcil, junts és suportable, les birres, la xapa, les misèries d'un “gualtrapa”.
Sols, sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. Sols com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Mira, estem sols sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus a venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar un peu a terra i aixecar el cap cot del sot, xaval.
Juntes, llances, esmolant les puntes, juntes com quan obrim escletxes, entre els seus clitxés de l'orde: sang i fetge.
I jutges seran víctimes de les nostres justes.
Repartim el pes de cada passa entre tots "porque en la calle, codo a codo, somos mucho más que dos"
Repartim les hòsties que donen entre tots quan funcionaris volen confiscar-nos l'horitzó.
Anem tots a una, a vegades cadascú a la seva.
Aguantem ploreres i nits de severes borratxeres.
Colze a colze a la trinxera, estem de sequera.
Cedim el nostre lloc i si algú triomfa, tranqui, té llitera.
Jo no tinc ídols, si en tingués serien col•legues.
En elles jo confio a cegues per superar els mals tràngols,
els del meu bàndol, a veure si t'enteres, que són d'esperit lliure, cos i ment aventurera.
Saber que estaran aquí quan torni la calma, que seran el salvavides durant la tempesta de magma.
El dogma que no hi sigui, l'enigma desapareixi, l'estigma dels meus col•legues fins la mort em persegueixi.
Entre birreta fresca fem les confessions, doncs, no som de ferro, nen, tenim limitacions.
Però el conjunt, bah! el conjunt és el que importa. Saber que junts i juntes rebentem totes les portes.
La mort mental a les escoles, soles. Tot regit pel: "moles". Si vas a la moda, soles.
Per tots els mitjans per superar els companys, enganys.
Generació dels Motoroles, soles.
El suport mutu, el de tu a tu, junts, el respecte cadascú i el treball en comú, junts.
El coneixement propi, l'entorn laboratori, el repertori de la vida amb els teus apunts, junts.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.