dissabte, 19 de febrer del 2011

6.- Rap antidepressiu (Va amb nosaltres)

Ara que la penya “pilla” fins i tot a missa
anhelo ser el que més fatu decomissa.
Amics de drogues dures alienats somiant Eivissa.
No et trec els dits de sobre, amic: Sóc la Mona Lisa.
Ho ets tot menys inepte. L’autoestima és la recepta.
Aposto tant per tu que ho veus, ho saps i la saliva et regalima
quan m’acosto a tu, que per tu també aposto.
Aquesta depressió no te la trauran “xinos” ni quarts de costo.
No et demanis tant que els fruits aniran arribant però no visquis quotidianament pensant “on estic anant?”. Pots ser fort com un roure però bonic com un bonsai.
Has de procurar només plorar com a esplai.
El metge creu saber què em passa i no em coneix de res i es desfasa:
M’estàs matant amb tanta pastilla!
Jo no tinc cap depressió,
això és el món que és una puta merda. Empastilla´l a ell i a mi em receptes camamilla.
Amb antidepressius no es paga el lloguer, ni ve un cambrer a servir-me un soufflé (suflé).
Sols augmenta el meu “catxé”.
Si compartim respecte ja saps què és qui el sembra: l’afortunat que recull amor i afecte
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, “tio”.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari, no només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l’estiu, que torni el caliu.

Hi ha gent que busca una excusa, jo em busco un punt de fuga.
No tunnejar-me un “buga”; sí viure una aventura.
Jo vull ser aquell que amb el foc juga, si necessito tenir ajuda, si necessites donar-te ajuda.
Mai no has de creure’t al peu de la lletra una lletra d´un “pavo” que en un viatge de metro et fa una lletra.
Només travesso trossos de vidre trencats trivialment que per casualitats de la vida formen tetraedres.
Sóc el “pilluli” que s´amaga entre loops amb la família fent uns glops. Ens pilles de marrón, glups.
Només faig lletres per no tornar-me boig. Les pinto de blau, de verd, de roig fins que fan goig.
No cal ser psicoanalista per dir que tens un problema perquè dóna la sema, amic, que això salta a la vista.
El dia té 24 hores i a mi em despista: hores d’esbarjo me’n falten. Hores de classe m’enquisten.
A mi no m’agrada anar amb col·legues de “parranda”. Avui em desperto aquí, demà em desperto a una altra banda.
Com Victor Jara també “Te recuerdo Amanda” perà la meva panda es pira i tu i jo perdem la tanda.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari. No només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l´estiu, que torni el caliu.
No és rap per criatures. Són advertiments ara que sents que pel barri s´estenen modes prematures:
Tot és hip hop ara, és la tara, mira i si no vigiles veuràs ta mare i ta germana vestides de Karl Kani i addidas.
Què cony et penses, que m´intimides ? No! A mi no em faràs dir que tu aquí ets el puto rei Mides.
El “vacileo” te´l guardes, sexista. Que sempre em fardes amb quantes cardes.
Pilla´t pinky i teletubbie i mata´t a gallardes.
Però quant més dones escopint sang en micros. Si les que ho fan tenen flows que enganxen com els velcros.
Ja està! ja he canviat de tema, la hòstia! Escopirem groupies de mc´s, maniquís costi el que costi.
A l’esquerra de l’esquerra ens amaguem. Sorprenem quan aneu vestint de marca com amb els que en caguem.
Rap és poesia i contrapoder, és cert. Però si no surts al carrer el missatge es perd.
I aquest és el meu tema per parlar del rap, no en faré cap més ara que ja he buidat el pap.
i als camarades i als militants que no els pilli la histèria quedaran milers de temes per parlar de la misèria.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada