13.- Fotem el camp[Llum blanca] (Va amb nosaltres)

Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls en cada paratge oníric i per això esculls.
Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls i per això esculls.

Mirar el rellotge i que les hores es fonguin
amb els minuts i amb els segons,
i als prestatges les corbes del gerro s’interrompin
fent la ceràmica miques de mica en mica fins que esdevingui paisatge.
Quan caiguin els envans,
embalatge d’un pis franc, francament salvatge,
i trobar-me de cop al nas les olors de safrà
d’un mercat de l´Orient Mitjà, viatjar sense peatge ni equipatge.
Podria ser un nàufrag
o un saxofonista de Jazz engalanat de pajarita i frac,
o un moc,o un mag,o ser Jack el destripador :

ser un cabró venjador i matar sense perdó.
Canvio d´hemisferi i em moc pel meu cervell,
construeixo o destrueixo imperis i violo la llei,
sóc el que sóc, sóc el que vull ser i també el que no vull ser,
només per impulsos nerviosos, no tripis,eh.
Impulsos humits que mullen el llit,
recordant uns pits, impulsos de neguit; també mullen el llit,
donar corda a l’inconscient,al delit,
a l’imaginari,a l’atrevit,al vital i al desposseït.
Però al capdavall entre llençols
de la muntanya a la vall sense moure un pèl d’un entresòl,
aixecant el vol i de cop algú m’espanta
però una rampa a la cama em roba la calma.



Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls en cada paratge oníric i per això esculls.
Llum blanca,parets blanques,t´apalanques,
tanques els ulls,dorms i l´inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls i per això esculls.

Trepitjo el terra tou i la calma s’escriu amb totes les lletres,
C-A-L-M-A,
sé què necessites perquè m'ho han dit els ocells,
només ells, ni l’angoixa ni la gelosia.
La Verge Maria és una galeta,
ETA es un pretèrit perfet del subjuntiu de decidir
quan decideixi deixaré de matar, ja ho varen advertir,
jo vaig follar amb la llibertat.
I surto d’un hotel caspós,repintat,”quin somni més paranoic”,
penso, quan obro l’ull dret,bé semi obro el semi ull semi dret,
tot es a mitges quan navego entre imatges inconnexes,
sense sexes,em relaxo i diviso igualtat diversa.
Em diverteixo igualant divises,
igualo diverses divisions en una equació matricial
duna aplicació lineal no derivable,
que aplico al camp dels rials,petons que em fas.
Inexplicable és el que sento per vós,que m’esborra les pors,
fos com fos,que no es van fondre els somnis dels dos,
i per això dormo sol a anys lluny del teu reialme,
però una rampa a la cama em roba la calma.

I em desperto.

Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques.



Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls en cada paratge oníric i per això esculls.
Llum blanca,parets blanques,t'apalanques,
tanques els ulls,dorms i l’inconscient arranques,
els somnis folls,incrustats amb tinta en fulls no es faran mai realitat
però bulls i per això esculls.

12.- Hem de millorar (Va amb nosaltres)

Respecte,
omplir-te la boca no és massa complicat, només són paraules, en efecte,
fràgils equilibris entre mots i fets quan tractes les amigues com si fossin maniquís.
Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat. Si t’odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.
No converteixis el teu do innat en virtut i assegut vulguis controlar els que fa ja temps s’han aixecat.
Amor,
no encaixen les peces amb SMS ni presses si no et deixes portar.
Qualsevol paral·lelisme entre càlcul i amor és casualitat, xavala!
I això no ho podràs planejar.
Dignitat
és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.
El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge a la contenció
quan vares baixar el cap. Oi que et sents pitjor? Doncs fes brotar l’orgull de l’arbre de la submissió.



Tendresa:
allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.
Si et necessito no m’espero i si t’enyoro et pico.
És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics però tu mostra empeny en ser-ho.
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema, però HEM DE MILLORAR!
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema.

Música,
els porcs no canten que jo sàpiga tot i que algun "primo" m’ho faci posar en dubte.
No és inventar-la sinó descobrir-la, com la veritat, està allà fora.
Mira per tot arreu, escolta-la,




La mort:
Concebre-la és el més humà que hi ha tot i cruel i ens permet tensar l’arc de la vida com el del violoncel.
Per què esperar més temps de llevar de soca-rel el teu caramel de mel si tornaré a ser pols com un estel?
Sexe,
aquí apareixen tots els entesos i enteses, tots el programes, foteses,
totes les princeses i prínceps que són bruixes i bruixots amb bíceps i pits però que no saben fer anar els dits.
Rencor,
per què evitar l’ebullició de la sang? Qui no ha volgut fer passar por al director d’un banc?
Pau, Pere, Lluc i Joan, ens van fer creure que el rencor era miserable però pot esdevenir un motor gegant.
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema, però HEM DE MILLORAR!
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema.
Pots fer-ho tot si no et mires al melic, si no renunciar a no sols un mot
sinó l’imprescindible amic, que contagia l’esforç i la misèria cultural i la solitud [aquí tens el meu secret]