11.- Decadència (Va amb nosaltres)

Com en un tour turístic
la vacuïtat del teu cervell es desplaça per carretera
lluny de l’hecatombe que deixes enrere
i el glamur místic típic
que vares posar en el teu projecte de contractista
per Nike i Apple s’esquartera.
Abans d’aquesta riuada que ho ha arrasat tot
de la qual només t’has salvat tu i una vintena de les dones
que ensamblaven CD-ROM setze hores a la teva fàbrica tot eren promeses de prosperitat econòmica
I el servilisme devot del teu gran germà ianqui l’amagaves mori qui mori, fortificant amb l’exèrcit la teva àrea de lliure comerç.
(verí)
Maximitzar flexibilitzat i incentius tributaris
perquè grans corporacions oblidin producció i salaris.
Si ja hi ha "fills de perra" com tu a Yakarta, Indonèsia
disposats a subcontractar i perseguir l’amnèsia
dels seus compatriotes
Però això no entrava als teus càlculs,
la desregulació ambiental t’ha fet baixar dels núvols.
Vessaments tòxics no són amics de la mare natura
units als assajos nuclears de Mururoa han passat factura.
On és la teva mare ? L’has mort enmig de luxes.
Era feliç al camp cuidant del teu pare i el teu germà gran.
I ara a causa dels teus trucs es confon entre la multitud morta.
I la vacuïtat cerebral venç l’emprenedor empresarial que no ho suporta i es mata.
I és el millor que podies fer, cabró. El millor. Treure’t la vida
Mereixies que te la tragués algú altre, però, Déu no existeix, aquesta vegada tampoc.
La terra no perdona si no alliçones els seus botxins.
Kioto no és res més que justificar els seus fins.
Fes que paguin cara la supèrbia d’atacar la mare.
Els tsunamis surten dels seus maletins.

La terra no perdona si no alliçones els seus botxins.
Kioto no és res més que justificar els seus fins.
Fes que paguin cara la supèrbia d’atacar la mare.
Els tsunamis surten dels seus maletins.
Tancant porta, obrint finestra.
Tan sols avui mitges solucions.

Tancant porta, obrint finestra.
Tan sols avui mitges solucions.

Solucions!

10.- Els teus ulls a l'ombra (Va amb nosaltres)

Los trenes para escapar de esta mentira están parados en arcenes. Las antenas no respiran, no esperes que te oxigenen.
A mi no me entretiene contemplar cómo anestesian vuestra ira con imágenes. No les des márgenes o te requisaran la visa.
Yo seguiré trazando el plan de huida en la cornisa, enfermo cada vez que piso asfalto. Duermo encima de un cuaderno, no quiero volar más alto.
Aquí es invierno todo el año y al infierno se desciende por peldaños.
Yo me baño en literalidad, araño a la realidad y busco una verdad que no se empañe nada más dudar.
Si sale mal, trago saliva y vuelvo a empezar. Qué hago si ya me he acostumbrado a la derrota, si lloré mis alas rotas, si tengo los pies cansados, si llevo un puñado de dados en cada mano, y a veces he dejado al azar percibir el vuelo.
Si caigo en picado doy unos "calos" y remonto el cielo. Resbalo entre miradas que son faros, sensación de desamparo.
Días con nubes y claros. Esquivo codazos. Me abro paso a zarpazos busco en los posos de los vasos el regreso al paraíso.
La rajola que trepitjo és mes clara que el cel, que tapa la ciutat cruel coberta per l'aureola.
L'aureola és paral·lela a la rajola que trepitjo i així estic, empresonat, en aquesta ciutat nínxol.
Tapat pels quatre costats busco l'escletxa prohibida (aquí, a on? a on? allà!) la sortida maleïda.
Merda, tothom està cec i passa inadvertida i els que ens hi apropem anem a hòstia mes hòstia mes hòstia.
I la bèstia encara està adormida. No es desperta i, cada dia, més fonda té la ferida.
Estúpida bèstia col·lectiva, torna a la vida abans que escriguin el meu nom a sobre d'una làpida.
Homicidi perpetuat per un anònim d'àlies urbanisme, antònim dels que el dia 20 estem prop de l'abisme.
Sinònim dels que esperen al fons d'aquest abisme a que caigui la carn magra del desnonament.
Precari, l'abecedari urbà ofega Barna, on es plasma la pitjor tragèdia grega a cada cantonada.
El reliquiari urbà mossega a tot cor que batega fent de tu un dormilega, gos de brega abandonada.
No rebelejo, m'escaquejo, em cago en els guiris, els modernos, neopunkys, en els upas farloperos, totes les troupes, les tendes i els garitos i els nous blocs de pisos d'arquitectes biopijos.
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs. Som molt més astuts i la màniga hi tenim un as
(y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho más..)
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt més astuts i la màniga hi tenim un as
(y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho más..)
Vale aquí no hay rejas pero hay lobos con pieles de oveja. Ojos que trabajan en la sombra pa’anotar tus quejas.
Intereses detrás de quien te aconseja, que te dejes llevar. Ahora Ítaca está demasiado lejos.
No veo conejos, blancos a los que seguir. Sólo cerrojos que nunca supe abrir, y el mes de abril roto en pedazos.
Un espejo que se empaña. Una maraña de sueños deshilachados.
Veo almas con costra, mentes cerradas como ostras, gente que se postra ante gente que se postra, y nunca basta.
Nuestras conciencias a subasta vendidas al mejor postor por pasta.
Hasta la fecha con alma de kamikaze traje rap pa’mis secuaces, rechace disfraces.
Esperan que baje la guardia, no me agasajen. No compraré el cielo, no importa cuanto lo rebajen .
Jo faré tractes amb la penya d'At versaris, denunciant a victòries fàcils, seguirem àgils, treballarem en xarxa i juntes/junts
trobarem un punt de fuga.
(Vale, em toca a mi.)
Ja he trobat el punt de fuga, això m'aixopluga. Diuen que la vida es dura. Lo xungo és lo que dura. Guai, perquè escric lletres
que son caviar beluga, i m'evadeixen d'aquesta mental tortura.
Enfoco la realitat distorsionada amb un prisma que refracta els colors de la classe adinerada.

Aboco una rima il·lustrada i ja estic de tornada. Apunto al meu objectiu amb calma apassionada.
Caic i un altre cop sóc "boca avall", al terra. Lligat de peus i mans veig com s'apropa la serra.
Això es la guerra nen, per nosaltres van mal dades. O ens elimineu o tindreu les hores comptades.
Jo faig el cor fort i la ràbia no em para, que el somni no cau mort, com a mínim encara.
Arribant a bon port i atacant de matinada, que el conflicte vol foc a cada passa ben donada.
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt més astuts i la màniga hi tenim un as
(y a estas alturas no nos vas a enganyar eso no puede torcerse mucho más..)
Colze a colze junts, al carrer, tu no ens atraparàs, som molt més astuts i la màniga hi tenim un as (y a estas alturas no nos vas a
enganyar eso no puede torcerse mucho más..)

9.-Interludi George Galloway al beat del Bel

-It's Israel that's invading Lebanon.
It's Israel that's attacking Lebanon.
Not Lebanon that's attacking Israel.
-It acchieved that in 2000...
-No, it didn't.
-This is a set by ...
-No, it didn't.
-It...
-It didn't. This is a keypoint that your concealing from your viewers.
Oh, please have a slightly longer memory than four weeks.
I'm talking about the thousands of prisoners taken during the eighteen years of israeli occupation.
-Iran has given Hezbollah long range missiles. Can you blame Israel .. to destroy these missiles
-America has given Israel missiles that can target not just every city in Lebanon, but every city in the arabian muslim world,
including Iran, but Iran is not allowed to give missiles ...
-Because it's given to a terrorist organisation.
-But we are not a terrorist organisation. One man's terrorist is another man's freedom fighter.
In most people's eyes Israel is a terrorist state.
It's the fact, and you can not comprehend that fact.
This [...] of this conflict are not four weeks or four years. Or fourteen years. But decades old. Not just ...
Hezbollah is winning the war.
Hezbolla is more popular to ...
-That was not muy question.
-It's Israel who's lost the war. And Bush and Blair for politically organizing the war. Who've lost.
Everybody but you can see it.
-Some people like ... find the defensive when move families on morning that you, to he..
-You don't even know about the palestinian families.
You don't even know that they exist.
Tell me the name of one member of the seven members of the same family slotted on the beach in Gaza.
You don't even know their name.
Because you believe that israeli blood is more valuable than the blood of lebanese or palestinians.
That's the truth...

(so, en resum... no comments.)

8.- Cançons que són tu (Va amb nosaltres)

Els trajectes llargs, com les curses d'obstacles,
volen paciència quan les debacles ens mostren els tentacles.
Empassar saliva. No cal cap crit afònic si l'esperança és viva. Nen, oblida't dels miracles...
La música ens ha dut on som
i en cada harmonia fosca hi ha restes de plom
de la bala que et recorda.
Espatlles cansades sense tu, Gerard.
A la gent que t'estima i estimaves encara ens queda corda.
La mort no s'entén. Se sent i s'esbufega.
Latent en la gent que al voltant del teu record s'aplega.
Com la son d’un nen al bressol, no caldrà condol:
estarem de berbena com tu, de nit, mussol.
Dol perpetu des que el sol no brilla per tu
des que el respecte que sento per tu ja no és mutu.
No pot ser-ho. I si m'apalanco en el record jo també moro.
Putu lloro dins meu que em recorda perquè ploro.
Abans de res vull saludar-te
des de la més profunda de les emocions que mai sentiré per un altre.
Avui la tinta corre per tu i per la llum
que brilla en cadascun dels minuts que vàrem passar junts.
M'afarto de pensar-te en tots els raconets
que guardo per tu i pels tres. Per nosaltres.
Cavallers de la música, de “mimitus” i paraules
Amants de somnis de classe i petonets indomables.
Mai dues visions antagòniques, tan harmòniques.
Conjugant les nostres vides.
Mai les meves notes tan afòniques havien quedat atònites
quan tu escoltaves les meves crides.
Però ara tot és diferent
i estàs latent en cada moviment de canell que traço per a escriure.
I ara tot és diferent i en tot moment ets present
i ens mires amb un deliciós somriure.
Cançons que són teves. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
Bombons menors per quan ressona el “socors!”
Quan un es perd en crits en nits però no parem motors.
At-versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi. T'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
i maten els temors.
Mai una cabina havia estat en blanc
de l'odi: Sang els nusos del puny i es tanca l'episodi.
Sort del salvavides de saber-ho per tu, mare,
encara que per a explicar-ho calgui inventar un codi.
Forjats els fonaments del cinisme entre textos
només queda agrair als que al llindar de l'abisme
han guardat silenci i m'han banyat en gestos
prou durs per a no deixar-me matar el temps
al mateix temps que te m'enduus.
Temps, tu, maleït. Decidit a partir-me el pit
esquivant els teus sotracs fent-ho divertit.
Els que no tenim diners només ens queda la paraula.
I prometem fer-ho de fàbula a cada bolo, a cada llit.
Seguir el calendari lunar, com tu feies.
Seguir repudiant cada injustícia, com tu deies.
Suportar peies, i fer-ho amb ironia,
com quan tu somreies al final d'un mal dia.
No ens ho hem posat fàcil.
I és veritat, a tu t'agraden els reptes i la sinceritat.
A mi les teves receptes de viure amb tranquilitat
i transformar conceptes de lluitar en formes d'estimar.
Seguim de la mà, com a Saba
Com quan planejavem menjar-nos el món tot fent un cafè, eh?!
Seguim de la mà com quan explicaves
que creure què diuen les estrelles no és qüestió de fe.
Complement circumstancial de manera: la música
Modus operandi: ser positiu i amb astúcia.
Com a resultat: una cicatriu que no es veu ni s'esborra
però que té tacte de carícia.
Em quedo amb el regust dolç de que no estàs sol.
Ni nosaltres estem sols perquè hem après a fer més pinya
Hem guanyat a l'adversitat en aquest pols
I At-Versaris continua. Això és el que voldries, no ?
M’hi jugo la flor del Petit Príncep.
I aquí estem, al monte, amb el Pau i amb el Bel.
Acabant amb zel, això que és un tros de tu, i un tros de nosaltres tres, "tio".
I sense els quatre no és complert.
Cançons que són teves. cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
bombons menors per quan ressona el “socors!”
quan un es perd en crits, en nits, però no parem motors.
At-Versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi i t'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
I maten els temors.

* Aquesta cançó del disc Va amb nosaltres va dedicada al DJ Gerard, company de'n Pau i en Rodrigo que va morir en un accident de trànsit. Amb aquesta cançó els At-Versaris ens volen dir que en Gerard sempre estarà present en les seves cançons, com abans, cavallers de la música, tots quatre, junts, tot i no tenir-se. 

I que encara els queda corda.

7.- Veniu volant (Va amb nosaltres)

Mogudes diferents, treball en xarxa. Sinó la genteta joveneta marxa.
Caminem plegats, diverses sensibilitats. Renunciem a victòries ràpides.
Per tàctics empats i escrivim làpides per tots els que, com tu, només critiqueu,
amplifiqueu rumors sords, muts, cecs. Mors si trenques cors.
Si no coneixes Sabadell, per què critiques ?
Forts han de ser arguments per enganyar les ments de nens.
Vigila a qui embauques que el micro no ens cau pas.
Passaràs d'estar de pas a venir volant des del Caucas.
Per estar al cas del directe en el què aprendràs les pautes.
A veure si de Sants i Sabadell, respecte incautes.
Reivindiquem currar en associacions de veïns:
Cal caminar plegats, per camins, malgrat no compartir els fins.
Ens cauen dents de llet? les posem sota els coixins perquè passin els angelets i ens deixin bales, no balins.
Però fins que no siguem molts més les guardarem en calaixos.
prepararem la insurrecció cremant la memòria dels peixos.
No és just que un Revolucionari només critiqui.
No és bo que s'automargini del moviment mini de rumors antipersona com una mina a Barcelona.
Tu has vingut a currar o a passar l'estona?
Trencar l'aïllament construint ponts que tu dinamites fins que fem baixar del pedestal els mites.
Si estàs ple de rencor líquid, mira, controla't les fuites o amb la teva freda calculadora es gelaran, seran estalactites.
Només ets “parxes” i clixés i a més no tens ni punyetera idea del que és no arribar a final de mes.
Alguns em diuen espanyol i altres “indepe” però, digues després qui té arguments de pes?
Unitat popular, dieu, que ja s'ha estès?
Teniu el cervell malmès i no enteneu res de res, família.
Inundar les nostres pràctiques amb dinàmiques que tallin de soca-rel postures estàtiques, i massa cops estètiques i no ens adonem que som nosaltres mateixes les que ens pengem les etiquetes.
“Vislumbrar” personalitat entre tanta uniformitat.
De veritat et dic que mira, que és molt complicat.
Som rèpliques, clons, de calcada identitat.
Potencialitat col·lectiva també és diversitat i unitat.
Arrecades, tres ratlles als “pantaques” pintes de “duraques”
amb las “pintaques” a qui et penses que ataques
amb aquesta fila que fas tu no et desmarques.
Encasellats tots a la mateixa barca, i a sobre rajes.
Si entre nosaltres hi ha vaques sagrades, quotes de poder ocupades per monarques carques.
Si veniu volant des d'Arkansas aneu fins a Caracas, no pareu ni a Sbd ni a Sants.
Passem de cúpules pedants
Som actors i actrius principals, actives i actius en les nostres quotidianes realitats.
Repertori de luxe actua a Sabadell i a Sants. Per construir s'ha de ser subtil, humil i dúctil.
Des de Can Vies pots sortir-te del rail, donar o rebre asil ideològic.
Compartint camins concèntrics amb els amics fins a passar de paraules a fets, entens?
 

Quan comenci la batalla,
quan sigui el moment de demostrar-los el coratge,
tinc la intuició que t'enganxarà en mal moment,
potser estaràs fent una ratlla, no falla,
pagaràs la traïdoria entre metralla.
Quan s'acosti la victòria,
quan les columnes de combatents vegin la glòria,
tinc la intuïció que et mostraràs competitiu,
i no suportaràs ser un soldat ras.
Pagaràs la teva traïdoria entre metralla.

Quan s'acosti la batalla,
quan sigui el moment de demostrar-los el coratge,
tinc la intuició que t'enganxarà en mal moment,
potser estaràs fent una ratlla, no falla,
pagaràs la traïdoria entre metralla.
Quan s'acosti la victòria,
quan les columnes de combatents vegin la glòria,
tinc la intuïció que et mostraràs competitiu,
i no suportaràs ser un soldat ras.
Pagaràs la teva traïdoria entre metralla.

Experiències en pobles i ciutats diferents han d'acabar sent convergents. Així que una abraçada anticapitalista a tots aquells que
treballen des de múltiples projectes de l'esquerra revolucionària. Joves rupturistes, col·lectius autònoms o comunistes. Des de
l'MCAN o des del vàter de casa seva si ho fan amb ànims constructius i respecten les diverses dinàmiques i moments històrics de
cada una de les nostres realitats. I una patada al cul als que creuen que la seva forma d'organitzar-se i lluitar és la correcta que
no tenen cap incidència al seu entorn perquè només saben despotricar i automarginar-se anulant així qualsevol possibilitat de
canvi.

6.- Rap antidepressiu (Va amb nosaltres)

Ara que la penya “pilla” fins i tot a missa
anhelo ser el que més fatu decomissa.
Amics de drogues dures alienats somiant Eivissa.
No et trec els dits de sobre, amic: Sóc la Mona Lisa.
Ho ets tot menys inepte. L’autoestima és la recepta.
Aposto tant per tu que ho veus, ho saps i la saliva et regalima
quan m’acosto a tu, que per tu també aposto.
Aquesta depressió no te la trauran “xinos” ni quarts de costo.
No et demanis tant que els fruits aniran arribant però no visquis quotidianament pensant “on estic anant?”. Pots ser fort com un roure però bonic com un bonsai.
Has de procurar només plorar com a esplai.
El metge creu saber què em passa i no em coneix de res i es desfasa:
M’estàs matant amb tanta pastilla!
Jo no tinc cap depressió,
això és el món que és una puta merda. Empastilla´l a ell i a mi em receptes camamilla.
Amb antidepressius no es paga el lloguer, ni ve un cambrer a servir-me un soufflé (suflé).
Sols augmenta el meu “catxé”.
Si compartim respecte ja saps què és qui el sembra: l’afortunat que recull amor i afecte
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, “tio”.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari, no només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l’estiu, que torni el caliu.

Hi ha gent que busca una excusa, jo em busco un punt de fuga.
No tunnejar-me un “buga”; sí viure una aventura.
Jo vull ser aquell que amb el foc juga, si necessito tenir ajuda, si necessites donar-te ajuda.
Mai no has de creure’t al peu de la lletra una lletra d´un “pavo” que en un viatge de metro et fa una lletra.
Només travesso trossos de vidre trencats trivialment que per casualitats de la vida formen tetraedres.
Sóc el “pilluli” que s´amaga entre loops amb la família fent uns glops. Ens pilles de marrón, glups.
Només faig lletres per no tornar-me boig. Les pinto de blau, de verd, de roig fins que fan goig.
No cal ser psicoanalista per dir que tens un problema perquè dóna la sema, amic, que això salta a la vista.
El dia té 24 hores i a mi em despista: hores d’esbarjo me’n falten. Hores de classe m’enquisten.
A mi no m’agrada anar amb col·legues de “parranda”. Avui em desperto aquí, demà em desperto a una altra banda.
Com Victor Jara també “Te recuerdo Amanda” perà la meva panda es pira i tu i jo perdem la tanda.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari. No només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l´estiu, que torni el caliu.
No és rap per criatures. Són advertiments ara que sents que pel barri s´estenen modes prematures:
Tot és hip hop ara, és la tara, mira i si no vigiles veuràs ta mare i ta germana vestides de Karl Kani i addidas.
Què cony et penses, que m´intimides ? No! A mi no em faràs dir que tu aquí ets el puto rei Mides.
El “vacileo” te´l guardes, sexista. Que sempre em fardes amb quantes cardes.
Pilla´t pinky i teletubbie i mata´t a gallardes.
Però quant més dones escopint sang en micros. Si les que ho fan tenen flows que enganxen com els velcros.
Ja està! ja he canviat de tema, la hòstia! Escopirem groupies de mc´s, maniquís costi el que costi.
A l’esquerra de l’esquerra ens amaguem. Sorprenem quan aneu vestint de marca com amb els que en caguem.
Rap és poesia i contrapoder, és cert. Però si no surts al carrer el missatge es perd.
I aquest és el meu tema per parlar del rap, no en faré cap més ara que ja he buidat el pap.
i als camarades i als militants que no els pilli la histèria quedaran milers de temes per parlar de la misèria.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.