Surto al carrer com si fos la meva habita,
Camino mirant a terra perquè el món levita.
Aixeco la mirada quan em cansen les rajoles
no tinc "guita" però tampoc tinc hores, no...
"No tinc un piti, ho sento, no, no, no fumo... em dic Miqui,
segur tenim mil coses en comú",
procuro viure el dia perquè la nit la coneixo massa;
Quan el sol s'amaga jo l'espero i m'avorreixo a casa.
Tic-tac-tic, les agulles criden,
la foscor m'abraça, les portes "xirrien".
Els que m'odien esperen que m'entrebanqui
i els que m'estimen m'inviten a birres del paqui.
Tranqui, t'espero, et faig una "perdi" ,
baixeu ràpid no sigui que la set se m'encengui.
"Tengui, tengui, tengui, falti, repe..."
així compto les vegades que he vist el carrer.
I sé, que cada cara que miro
la recordaré encara que acabi fent el primo.
Una més a l'àlbum de les ànimes nocturnes,
una més, dins la millor de les fortunes.
Instint de GPS.
Viure sense pressa recordant el que tinc darrere i mirant endavant
perquè només el temps sap què serà de nosaltres.
Tu cuida del què tens si no vols perdre el rastre.
Merda als pantalons, tallats pels mitjons,
vaig amb dos cabrons.
Un dia més a la nostra trista vida.
Ploro amb el chuzón, ric si estic tristó.
Serveix-nos tres roms!
Final de mes a la nostra trista vida.
Baixo al carrer com si fos la meva habita,
perfum de criptonita de la millor collita.
Tinc la sospita, avui per fi:
un dia normal com una cadena HIFI.
Però si ja sortíem el dimecres quan sortíeu el dijous!
I eren nits mediocres passejant espermatozous.
La lluna busca fortuna entre la fauna,
amb birra de llauna al parc, se'ns fa tard.
Ara els col·legues ja no es fan un truc,
busquen aixopluc i queden al Facebook.
Jo fora.
Per la vida en autoestop amb el Miqui, el Bel i el Pau
i el somriure de xarop.
I se me'n fot el que puguin dir de mi.
Faig birres amb David Axelrod i flys amb Booker T.
Manzanita que no en falti.
Em peto la guita en discos, edito sense royalties.
La vida es com un petisuisse, trist:
llepes la tapa, te la menges i hi acabes sucant els dits.
El Miki va papa en un plis,
se li canvia la cara com el guitarra de Kiss.
Jo sóc l'imperdible Parker Lewis,
a mi m'agraden les camises, els mojitos i els daiquiris.
El Pau, especialista en guiris,
i és que som els amos, nen,
ho miris per on t'ho miris.
Merda als pantalons, tallats pels mitjons,
vaig amb dos cabrons.
Un dia més a la nostra trista vida.
Ploro amb el chuzón, ric si estic tristón
serveix-nos tres roms.
Final de mes a la nostra trista vida!
L'últim del garito i el primer de la biblio, amb estil, jo.
un clàssic com Chicho Sibilio.
Un milió de bolos acompanyat d'un Kaiser suplicant que t'envesteixin com a Closer.
Viure en una city de "bakalas" m'encanta,
amb el puny dret apretat i la mà esquerra axantant-te.
Vicky, Cristina, Zona hermètica. Aguanta...
El Miki és un senyor, pija, aparta el whisky amb fanta.
Surto al carrer com si fos la meva habita
Tots van de Tarzan però a mi en xana la xita
I enlloc de marcapassos duc una tirita pels cabassos de vegades que he domesticat un mite.
Pregunto a l'aire "com es pot ser tan cínic per ser un fill de papà i anar de beatnick!"
Cauen els quintos com el dòlar
i sagna el cap d'un guiri que ravaleja pel sónar (moment únic...)
Xanant al kely amb Talib kweli i... Casus belli:
Has tornat a enxufar la peli d'Amélie. No!
Sort que he après a prendre l'aire com a norma...
Per cert, el teu nen em deixa verd i perd les formes.
Tranqui, ell també pot passar l'escombra.
Ja sap com d'humil·liant pot ser voler fer-nos ombra a la cambra a la penombra
em cap timbre per parir cada cogombre i deixar la vida per setembre.
Merda als pantalons, tallats pels mitjons,
vaig amb dos cabrons.
Un dia més a la nostra trista vida
Ploro amb el chuzón, ric si estic tristón,
serveix-nos tres roms.
Final de mes a la nostra trista vida.
