5.-Quan tornis. Quan marxis. (Va amb nosaltres)

Quan tornis oblidaré txacolís i bilis i els “txikis” dormiran factoritzant polinomis
s´enfotran dels Lunnis. No creuran en infortunis. Què importarà si peixos o gèminis si són ells mateixos.
Quan tornis passaré d´exilis, passatgers a altres domicilis i cremaré aquest folis.
Els meus designis seran els teus dominis, en aquesta fosca metròpolis cremarem tots els andamis (boom)
Respectarem els avis, a què treu cap no escoltar els savis. Et rebentaràs el cap de tant fumar cànnabis.
Quan tornis el fum de les fàbriques seran núvols de sucre
i acabarem amb el camí que traça la seva avarícia pulcra, i que acaba al seu sepulcre.
Fer el mediocre per mi quan tornis, tornarà a ser tan sols un simulacre.
La lacra àcrata deixarà de ser sacra a l’acte pel teu gust i pel teu olfacte, els teus ulls i el teu tacte.
Quan s’ofegui la pena i la misericòrdia, quan tornin els nervis i l’energia del primer dia,
i la teva història no et recordi a la fúria ni a la luxúria sinó una mútua tutoria .
Quan tornis de la cúria i t’enfrontis a la perpètua set de completesa que calmes quan oblides la penúria.
Quan cada segon esdevingui una centúria i recordis els ulls de la mare quan moria.
Quan tornis no em tiraré el rotllo de menjar-me el coco i si ho comento amb algú serà només si em desboco.
Si trenco tot el que toco jo ja no ho sento, i si la marca de Petrarca no se’m nota, no ho lamento.
At Versaris Va amb nosaltres
La Divina Comèdia de sempre: muntar-me la peli amb un renaixentista del rap rotllo Guido Guinizzelli:
El Rodrigo. Els dos al Keli = Crew mai trista. Si una amiga ens defenestra sortirem fent l´escapista (lalalala)
Sempre ens quedarà de Juana Chaos, és no fer les paus amb els que ens han estat donant pel cul tota la vida, sempre!
Sempre fins i tot quan tornis i t’adonis que si et lies amb gripaus no es tornen prínceps (mentida!)
Quan tornis, tranqui, sempre ens quedarà París i el funky, fer el punky cada nit quan la festa no arranqui, però
fins al cony de tu perquè no hi ha qui t’entengui: si m’obro perquè m’obro si em tanco que no em tanqui.
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i l’iris quan em miris profanarem el cementiris.
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis no ofegaré les penes en alcohol. Brindaré quan caigui el sol amb el cant de la sirenes.
La mar serena com la son d´un nen al bressol no caldrà condol perquè sempre estarem de berbena.
Quan marxis de tu no guardaré ni un trist record descobriré el tresor de diària subtilesa.
Aguantant sobre els col•legues com a contrafort, buscaré confort d’acord amb la meva riquesa.
Quan marxis no faltaran peces del puzle, sortirem del bucle i desfruitarem del “cuore”,
com Tonino Carotone “yo me cago en el amore” ole! (no és folklore que és hardcore!)
Quan marxis, el carrer tornarà a tenir color i canviaré el gris per l’olor de la tardor.
Que deixarà les fulles al terra i pensa que després de cada guerra també hi ha una primavera.
I jo a la meva “vera” no hi haurà “penita pena” en un món sense fronteres ni banderes, ja no caldran.
Només caldran les veles per aprofitar el vent que bufa en un món sense tuteles. Perquè vols peles ? Eh ?
Quan marxis farem real allò que anheli. Seguiré les regles del joc de Gioconda Belli
Farem tractes com Mario Benedetti i canviarem el final d´”Els Invisibles” de Ballestrini.
Quan marxis, tot prendrà un altre rumb. Acabarem amb el betum que pinta vides de mentides.
Cicatritzaran les ferides i en resum està escollida la sortida que marca el punt de partida.
No cantaré per alegrar el meu món, quan marxis, “cielito lindo”. A mi ja no em caldran “mariatxis”
perquè viatgis on viatgis tindràs records fantàstics de tots els moments màgics on els somnis eren praxis.
Pena i tristor ja no rimen amb “quan marxis” (què va!). Estic buit de buidor i no gasto records nostàlgics.
Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci. La música i la passió no són pas amants dels necis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via sentiràs que pots fer el que vulguis.
Llavors t’enyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa pensant en quan tornis.
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i l’iris quan em miris profanarem els cementiris.
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis, em cridis, m’arrenquis, la pupil·la, iris.
Quan tornis em cridis m’arrenquis, la pupil·la, iris
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis.

4.-Interludi Paco Bustos al beat del poder (Va amb nosaltres)

"Dir-vos que aquest matí he demanat a l'alcalde de que em rellevi de la meva responsabilitat de la policia municipal. El motiu
d'aquesta demanda és estrictament personal. N’hi han hagut moltes situacions complicadíssimes, n’hi ha hagut també amenaces i
insults i empentes amb aquesta gent (yén) que es diuen que son antisistema o antinosequè. He pogut aguantar en la meva persona,
però jo no puc més, els veïns m'han demanat que tingui "cuidado". Ahir a la nit van trucar a 2/4 de quatre al timbre, és que
van despertar a la meva nena petita, jo vaig agafar el telèfon l'intèrfon, i em van dir: "fil de puta", ja t'hem trobat, ja sabem on
vius, no podràs dormir mai més ni tu ni la teva família, això és molt fort, ho sento però és molt fort, jo puc aguantar però les
meves filles ...-a veure, eeeeeh,- ... vull, no, vull acabar dient una cosa, vull estar lliure per anar a los jutjats, per denunciar-ho i
arribar fins a on pugui, on sigui necessari, no puc més, gràcies."


*Que sí, que hi ha moltes faltes, però el senyor Paco Bustos ho "explica" així... L'emoció, suposem..

3.-Dos és un (Va amb nosaltres)

Sols. Sota el dit amenaçant del control.
Sols. Com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control, i sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
El que és fonamental i inqüestionable marxa, i deixa sensacions de lleugeresa.
Els gossos salten per la plaça, escolten com canto. Ningú salvarà la princesa.
Odio pensar-ho. No cal ni tenir la mà estesa.
Mirar com mires. Tant planer com això quan t'oloro des del llit estant.
Estanc fins que em trenques.
Projecta't, infecta't amb el vici de comparar-te.
Regalar-te un silenci massa profund podria tombar-te.
Com això, tot el que pensen és buit de sentit. Set, vuit cada nit, ocasions per desvetllar-te.
Èpic, com el record de l’amic que ara és escèptic que el tic tac tàctic ha aconseguit robar-te.
Estructurar en estrofes allò que m'ha fet somriure com un idiota que ha oblidat què cal per sobreviure.
Caminar sense més pes no em fa més lliure, m'allibera. És la primera trampa del llenguatge, espera.
Adults per afrontar aquest món convuls a cada impuls? No, la forma preval: adults per fer-ho suportant insults.
Càlculs. Pòquers contra fuls en un combat entre tu i tu. Quan rebaixes infinits neguits ocults.
I per això són els amics. Dics que suporten vergonyes. Insuflen de revolta mil pedres i carantonyes.
Per enamorar-se i veure que el sexe entre nosaltres tampoc és gran cosa; la cosa és quan t'allunyes.
Les nostres contrasenyes, les seves furgones, les castanyes que piquen de les entranyes de les dones.
Les nostres torxes i “tatxes”, les bones ratxes, les conxorxes dels fatxes als peatges i rebentar-los els cotxes.
Pica el sol per la finestra, ahir tot va ser un desastre: menjant petonets de galta ahir i avui menjant-me el sostre.
Sol no és que sigui difícil, sol és un pal. Necessito trucar algú, i algú no és qualsevol, xaval.
Junts no és que sigui fàcil, junts es suportable. Sé que sóc idiota tio, ho sento. Tira'm un cable.
Junts no és que sigui fàcil, junts és suportable, les birres, la xapa, les misèries d'un “gualtrapa”.
Sols, sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. Sols com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Mira, estem sols sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus a venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar un peu a terra i aixecar el cap cot del sot, xaval.
Juntes, llances, esmolant les puntes, juntes com quan obrim escletxes, entre els seus clitxés de l'orde: sang i fetge.
I jutges seran víctimes de les nostres justes.
Repartim el pes de cada passa entre tots "porque en la calle, codo a codo, somos mucho más que dos"
Repartim les hòsties que donen entre tots quan funcionaris volen confiscar-nos l'horitzó.
Anem tots a una, a vegades cadascú a la seva.
Aguantem ploreres i nits de severes borratxeres.
Colze a colze a la trinxera, estem de sequera.
Cedim el nostre lloc i si algú triomfa, tranqui, té llitera.
Jo no tinc ídols, si en tingués serien col•legues.
En elles jo confio a cegues per superar els mals tràngols,
els del meu bàndol, a veure si t'enteres, que són d'esperit lliure, cos i ment aventurera.
Saber que estaran aquí quan torni la calma, que seran el salvavides durant la tempesta de magma.
El dogma que no hi sigui, l'enigma desapareixi, l'estigma dels meus col•legues fins la mort em persegueixi.
Entre birreta fresca fem les confessions, doncs, no som de ferro, nen, tenim limitacions.
Però el conjunt, bah! el conjunt és el que importa. Saber que junts i juntes rebentem totes les portes.
La mort mental a les escoles, soles. Tot regit pel: "moles". Si vas a la moda, soles.
Per tots els mitjans per superar els companys, enganys.
Generació dels Motoroles, soles.
El suport mutu, el de tu a tu, junts, el respecte cadascú i el treball en comú, junts.
El coneixement propi, l'entorn laboratori, el repertori de la vida amb els teus apunts, junts.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.