12.- Hem de millorar (Va amb nosaltres)

Respecte,
omplir-te la boca no és massa complicat, només són paraules, en efecte,
fràgils equilibris entre mots i fets quan tractes les amigues com si fossin maniquís.
Intel·ligència, utilitzar-la amb humilitat. Si t’odien pot ser causa de la teva vehemència i vanitat.
No converteixis el teu do innat en virtut i assegut vulguis controlar els que fa ja temps s’han aixecat.
Amor,
no encaixen les peces amb SMS ni presses si no et deixes portar.
Qualsevol paral·lelisme entre càlcul i amor és casualitat, xavala!
I això no ho podràs planejar.
Dignitat
és “sí” quan és “sí” i “no” quan és “no”.
El cap t’esbroncà altre cop i continuares donant marge a la contenció
quan vares baixar el cap. Oi que et sents pitjor? Doncs fes brotar l’orgull de l’arbre de la submissió.



Tendresa:
allarga la mà quan més ràbia et faci fer-ho.
Si et necessito no m’espero i si t’enyoro et pico.
És complicat ser dolç en un món de mascles ibèrics però tu mostra empeny en ser-ho.
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema, però HEM DE MILLORAR!
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema.

Música,
els porcs no canten que jo sàpiga tot i que algun "primo" m’ho faci posar en dubte.
No és inventar-la sinó descobrir-la, com la veritat, està allà fora.
Mira per tot arreu, escolta-la,




La mort:
Concebre-la és el més humà que hi ha tot i cruel i ens permet tensar l’arc de la vida com el del violoncel.
Per què esperar més temps de llevar de soca-rel el teu caramel de mel si tornaré a ser pols com un estel?
Sexe,
aquí apareixen tots els entesos i enteses, tots el programes, foteses,
totes les princeses i prínceps que són bruixes i bruixots amb bíceps i pits però que no saben fer anar els dits.
Rencor,
per què evitar l’ebullició de la sang? Qui no ha volgut fer passar por al director d’un banc?
Pau, Pere, Lluc i Joan, ens van fer creure que el rencor era miserable però pot esdevenir un motor gegant.
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema, però HEM DE MILLORAR!
No ets un porc, ets un ésser humà, has crescut i veus que això és més del que mai havies pogut imaginar.
Anar no és caminar, com existir no és ser, i no podrem ser bons en aquest sistema.
Pots fer-ho tot si no et mires al melic, si no renunciar a no sols un mot
sinó l’imprescindible amic, que contagia l’esforç i la misèria cultural i la solitud [aquí tens el meu secret]