9.-Interludi George Galloway al beat del Bel

-It's Israel that's invading Lebanon.
It's Israel that's attacking Lebanon.
Not Lebanon that's attacking Israel.
-It acchieved that in 2000...
-No, it didn't.
-This is a set by ...
-No, it didn't.
-It...
-It didn't. This is a keypoint that your concealing from your viewers.
Oh, please have a slightly longer memory than four weeks.
I'm talking about the thousands of prisoners taken during the eighteen years of israeli occupation.
-Iran has given Hezbollah long range missiles. Can you blame Israel .. to destroy these missiles
-America has given Israel missiles that can target not just every city in Lebanon, but every city in the arabian muslim world,
including Iran, but Iran is not allowed to give missiles ...
-Because it's given to a terrorist organisation.
-But we are not a terrorist organisation. One man's terrorist is another man's freedom fighter.
In most people's eyes Israel is a terrorist state.
It's the fact, and you can not comprehend that fact.
This [...] of this conflict are not four weeks or four years. Or fourteen years. But decades old. Not just ...
Hezbollah is winning the war.
Hezbolla is more popular to ...
-That was not muy question.
-It's Israel who's lost the war. And Bush and Blair for politically organizing the war. Who've lost.
Everybody but you can see it.
-Some people like ... find the defensive when move families on morning that you, to he..
-You don't even know about the palestinian families.
You don't even know that they exist.
Tell me the name of one member of the seven members of the same family slotted on the beach in Gaza.
You don't even know their name.
Because you believe that israeli blood is more valuable than the blood of lebanese or palestinians.
That's the truth...

(so, en resum... no comments.)

8.- Cançons que són tu (Va amb nosaltres)

Els trajectes llargs, com les curses d'obstacles,
volen paciència quan les debacles ens mostren els tentacles.
Empassar saliva. No cal cap crit afònic si l'esperança és viva. Nen, oblida't dels miracles...
La música ens ha dut on som
i en cada harmonia fosca hi ha restes de plom
de la bala que et recorda.
Espatlles cansades sense tu, Gerard.
A la gent que t'estima i estimaves encara ens queda corda.
La mort no s'entén. Se sent i s'esbufega.
Latent en la gent que al voltant del teu record s'aplega.
Com la son d’un nen al bressol, no caldrà condol:
estarem de berbena com tu, de nit, mussol.
Dol perpetu des que el sol no brilla per tu
des que el respecte que sento per tu ja no és mutu.
No pot ser-ho. I si m'apalanco en el record jo també moro.
Putu lloro dins meu que em recorda perquè ploro.
Abans de res vull saludar-te
des de la més profunda de les emocions que mai sentiré per un altre.
Avui la tinta corre per tu i per la llum
que brilla en cadascun dels minuts que vàrem passar junts.
M'afarto de pensar-te en tots els raconets
que guardo per tu i pels tres. Per nosaltres.
Cavallers de la música, de “mimitus” i paraules
Amants de somnis de classe i petonets indomables.
Mai dues visions antagòniques, tan harmòniques.
Conjugant les nostres vides.
Mai les meves notes tan afòniques havien quedat atònites
quan tu escoltaves les meves crides.
Però ara tot és diferent
i estàs latent en cada moviment de canell que traço per a escriure.
I ara tot és diferent i en tot moment ets present
i ens mires amb un deliciós somriure.
Cançons que són teves. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
Bombons menors per quan ressona el “socors!”
Quan un es perd en crits en nits però no parem motors.
At-versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi. T'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
i maten els temors.
Mai una cabina havia estat en blanc
de l'odi: Sang els nusos del puny i es tanca l'episodi.
Sort del salvavides de saber-ho per tu, mare,
encara que per a explicar-ho calgui inventar un codi.
Forjats els fonaments del cinisme entre textos
només queda agrair als que al llindar de l'abisme
han guardat silenci i m'han banyat en gestos
prou durs per a no deixar-me matar el temps
al mateix temps que te m'enduus.
Temps, tu, maleït. Decidit a partir-me el pit
esquivant els teus sotracs fent-ho divertit.
Els que no tenim diners només ens queda la paraula.
I prometem fer-ho de fàbula a cada bolo, a cada llit.
Seguir el calendari lunar, com tu feies.
Seguir repudiant cada injustícia, com tu deies.
Suportar peies, i fer-ho amb ironia,
com quan tu somreies al final d'un mal dia.
No ens ho hem posat fàcil.
I és veritat, a tu t'agraden els reptes i la sinceritat.
A mi les teves receptes de viure amb tranquilitat
i transformar conceptes de lluitar en formes d'estimar.
Seguim de la mà, com a Saba
Com quan planejavem menjar-nos el món tot fent un cafè, eh?!
Seguim de la mà com quan explicaves
que creure què diuen les estrelles no és qüestió de fe.
Complement circumstancial de manera: la música
Modus operandi: ser positiu i amb astúcia.
Com a resultat: una cicatriu que no es veu ni s'esborra
però que té tacte de carícia.
Em quedo amb el regust dolç de que no estàs sol.
Ni nosaltres estem sols perquè hem après a fer més pinya
Hem guanyat a l'adversitat en aquest pols
I At-Versaris continua. Això és el que voldries, no ?
M’hi jugo la flor del Petit Príncep.
I aquí estem, al monte, amb el Pau i amb el Bel.
Acabant amb zel, això que és un tros de tu, i un tros de nosaltres tres, "tio".
I sense els quatre no és complert.
Cançons que són teves. cançons que són tu.
Recluto el millor de mi per treure-ho i mostrar-t'ho.
bombons menors per quan ressona el “socors!”
quan un es perd en crits, en nits, però no parem motors.
At-Versaris. Cançons que són tu.
Recluto el millor de mi i t'enyoro i per això et canto.
Bombons menors que fan dolços els sabors dels records
I maten els temors.

* Aquesta cançó del disc Va amb nosaltres va dedicada al DJ Gerard, company de'n Pau i en Rodrigo que va morir en un accident de trànsit. Amb aquesta cançó els At-Versaris ens volen dir que en Gerard sempre estarà present en les seves cançons, com abans, cavallers de la música, tots quatre, junts, tot i no tenir-se. 

I que encara els queda corda.

7.- Veniu volant (Va amb nosaltres)

Mogudes diferents, treball en xarxa. Sinó la genteta joveneta marxa.
Caminem plegats, diverses sensibilitats. Renunciem a victòries ràpides.
Per tàctics empats i escrivim làpides per tots els que, com tu, només critiqueu,
amplifiqueu rumors sords, muts, cecs. Mors si trenques cors.
Si no coneixes Sabadell, per què critiques ?
Forts han de ser arguments per enganyar les ments de nens.
Vigila a qui embauques que el micro no ens cau pas.
Passaràs d'estar de pas a venir volant des del Caucas.
Per estar al cas del directe en el què aprendràs les pautes.
A veure si de Sants i Sabadell, respecte incautes.
Reivindiquem currar en associacions de veïns:
Cal caminar plegats, per camins, malgrat no compartir els fins.
Ens cauen dents de llet? les posem sota els coixins perquè passin els angelets i ens deixin bales, no balins.
Però fins que no siguem molts més les guardarem en calaixos.
prepararem la insurrecció cremant la memòria dels peixos.
No és just que un Revolucionari només critiqui.
No és bo que s'automargini del moviment mini de rumors antipersona com una mina a Barcelona.
Tu has vingut a currar o a passar l'estona?
Trencar l'aïllament construint ponts que tu dinamites fins que fem baixar del pedestal els mites.
Si estàs ple de rencor líquid, mira, controla't les fuites o amb la teva freda calculadora es gelaran, seran estalactites.
Només ets “parxes” i clixés i a més no tens ni punyetera idea del que és no arribar a final de mes.
Alguns em diuen espanyol i altres “indepe” però, digues després qui té arguments de pes?
Unitat popular, dieu, que ja s'ha estès?
Teniu el cervell malmès i no enteneu res de res, família.
Inundar les nostres pràctiques amb dinàmiques que tallin de soca-rel postures estàtiques, i massa cops estètiques i no ens adonem que som nosaltres mateixes les que ens pengem les etiquetes.
“Vislumbrar” personalitat entre tanta uniformitat.
De veritat et dic que mira, que és molt complicat.
Som rèpliques, clons, de calcada identitat.
Potencialitat col·lectiva també és diversitat i unitat.
Arrecades, tres ratlles als “pantaques” pintes de “duraques”
amb las “pintaques” a qui et penses que ataques
amb aquesta fila que fas tu no et desmarques.
Encasellats tots a la mateixa barca, i a sobre rajes.
Si entre nosaltres hi ha vaques sagrades, quotes de poder ocupades per monarques carques.
Si veniu volant des d'Arkansas aneu fins a Caracas, no pareu ni a Sbd ni a Sants.
Passem de cúpules pedants
Som actors i actrius principals, actives i actius en les nostres quotidianes realitats.
Repertori de luxe actua a Sabadell i a Sants. Per construir s'ha de ser subtil, humil i dúctil.
Des de Can Vies pots sortir-te del rail, donar o rebre asil ideològic.
Compartint camins concèntrics amb els amics fins a passar de paraules a fets, entens?
 

Quan comenci la batalla,
quan sigui el moment de demostrar-los el coratge,
tinc la intuició que t'enganxarà en mal moment,
potser estaràs fent una ratlla, no falla,
pagaràs la traïdoria entre metralla.
Quan s'acosti la victòria,
quan les columnes de combatents vegin la glòria,
tinc la intuïció que et mostraràs competitiu,
i no suportaràs ser un soldat ras.
Pagaràs la teva traïdoria entre metralla.

Quan s'acosti la batalla,
quan sigui el moment de demostrar-los el coratge,
tinc la intuició que t'enganxarà en mal moment,
potser estaràs fent una ratlla, no falla,
pagaràs la traïdoria entre metralla.
Quan s'acosti la victòria,
quan les columnes de combatents vegin la glòria,
tinc la intuïció que et mostraràs competitiu,
i no suportaràs ser un soldat ras.
Pagaràs la teva traïdoria entre metralla.

Experiències en pobles i ciutats diferents han d'acabar sent convergents. Així que una abraçada anticapitalista a tots aquells que
treballen des de múltiples projectes de l'esquerra revolucionària. Joves rupturistes, col·lectius autònoms o comunistes. Des de
l'MCAN o des del vàter de casa seva si ho fan amb ànims constructius i respecten les diverses dinàmiques i moments històrics de
cada una de les nostres realitats. I una patada al cul als que creuen que la seva forma d'organitzar-se i lluitar és la correcta que
no tenen cap incidència al seu entorn perquè només saben despotricar i automarginar-se anulant així qualsevol possibilitat de
canvi.

6.- Rap antidepressiu (Va amb nosaltres)

Ara que la penya “pilla” fins i tot a missa
anhelo ser el que més fatu decomissa.
Amics de drogues dures alienats somiant Eivissa.
No et trec els dits de sobre, amic: Sóc la Mona Lisa.
Ho ets tot menys inepte. L’autoestima és la recepta.
Aposto tant per tu que ho veus, ho saps i la saliva et regalima
quan m’acosto a tu, que per tu també aposto.
Aquesta depressió no te la trauran “xinos” ni quarts de costo.
No et demanis tant que els fruits aniran arribant però no visquis quotidianament pensant “on estic anant?”. Pots ser fort com un roure però bonic com un bonsai.
Has de procurar només plorar com a esplai.
El metge creu saber què em passa i no em coneix de res i es desfasa:
M’estàs matant amb tanta pastilla!
Jo no tinc cap depressió,
això és el món que és una puta merda. Empastilla´l a ell i a mi em receptes camamilla.
Amb antidepressius no es paga el lloguer, ni ve un cambrer a servir-me un soufflé (suflé).
Sols augmenta el meu “catxé”.
Si compartim respecte ja saps què és qui el sembra: l’afortunat que recull amor i afecte
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, “tio”.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari, no només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l’estiu, que torni el caliu.

Hi ha gent que busca una excusa, jo em busco un punt de fuga.
No tunnejar-me un “buga”; sí viure una aventura.
Jo vull ser aquell que amb el foc juga, si necessito tenir ajuda, si necessites donar-te ajuda.
Mai no has de creure’t al peu de la lletra una lletra d´un “pavo” que en un viatge de metro et fa una lletra.
Només travesso trossos de vidre trencats trivialment que per casualitats de la vida formen tetraedres.
Sóc el “pilluli” que s´amaga entre loops amb la família fent uns glops. Ens pilles de marrón, glups.
Només faig lletres per no tornar-me boig. Les pinto de blau, de verd, de roig fins que fan goig.
No cal ser psicoanalista per dir que tens un problema perquè dóna la sema, amic, que això salta a la vista.
El dia té 24 hores i a mi em despista: hores d’esbarjo me’n falten. Hores de classe m’enquisten.
A mi no m’agrada anar amb col·legues de “parranda”. Avui em desperto aquí, demà em desperto a una altra banda.
Com Victor Jara també “Te recuerdo Amanda” perà la meva panda es pira i tu i jo perdem la tanda.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Si heu vingut de mal rotllo jo no sé perquè veniu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Carantonyes adreçades. Concurs de titius
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu. Revolucionari. No només reivindicatiu, tio.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu que torni l´estiu, que torni el caliu.
No és rap per criatures. Són advertiments ara que sents que pel barri s´estenen modes prematures:
Tot és hip hop ara, és la tara, mira i si no vigiles veuràs ta mare i ta germana vestides de Karl Kani i addidas.
Què cony et penses, que m´intimides ? No! A mi no em faràs dir que tu aquí ets el puto rei Mides.
El “vacileo” te´l guardes, sexista. Que sempre em fardes amb quantes cardes.
Pilla´t pinky i teletubbie i mata´t a gallardes.
Però quant més dones escopint sang en micros. Si les que ho fan tenen flows que enganxen com els velcros.
Ja està! ja he canviat de tema, la hòstia! Escopirem groupies de mc´s, maniquís costi el que costi.
A l’esquerra de l’esquerra ens amaguem. Sorprenem quan aneu vestint de marca com amb els que en caguem.
Rap és poesia i contrapoder, és cert. Però si no surts al carrer el missatge es perd.
I aquest és el meu tema per parlar del rap, no en faré cap més ara que ja he buidat el pap.
i als camarades i als militants que no els pilli la histèria quedaran milers de temes per parlar de la misèria.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.
Rap antidepressiu. Rap antidepressiu.

5.-Quan tornis. Quan marxis. (Va amb nosaltres)

Quan tornis oblidaré txacolís i bilis i els “txikis” dormiran factoritzant polinomis
s´enfotran dels Lunnis. No creuran en infortunis. Què importarà si peixos o gèminis si són ells mateixos.
Quan tornis passaré d´exilis, passatgers a altres domicilis i cremaré aquest folis.
Els meus designis seran els teus dominis, en aquesta fosca metròpolis cremarem tots els andamis (boom)
Respectarem els avis, a què treu cap no escoltar els savis. Et rebentaràs el cap de tant fumar cànnabis.
Quan tornis el fum de les fàbriques seran núvols de sucre
i acabarem amb el camí que traça la seva avarícia pulcra, i que acaba al seu sepulcre.
Fer el mediocre per mi quan tornis, tornarà a ser tan sols un simulacre.
La lacra àcrata deixarà de ser sacra a l’acte pel teu gust i pel teu olfacte, els teus ulls i el teu tacte.
Quan s’ofegui la pena i la misericòrdia, quan tornin els nervis i l’energia del primer dia,
i la teva història no et recordi a la fúria ni a la luxúria sinó una mútua tutoria .
Quan tornis de la cúria i t’enfrontis a la perpètua set de completesa que calmes quan oblides la penúria.
Quan cada segon esdevingui una centúria i recordis els ulls de la mare quan moria.
Quan tornis no em tiraré el rotllo de menjar-me el coco i si ho comento amb algú serà només si em desboco.
Si trenco tot el que toco jo ja no ho sento, i si la marca de Petrarca no se’m nota, no ho lamento.
At Versaris Va amb nosaltres
La Divina Comèdia de sempre: muntar-me la peli amb un renaixentista del rap rotllo Guido Guinizzelli:
El Rodrigo. Els dos al Keli = Crew mai trista. Si una amiga ens defenestra sortirem fent l´escapista (lalalala)
Sempre ens quedarà de Juana Chaos, és no fer les paus amb els que ens han estat donant pel cul tota la vida, sempre!
Sempre fins i tot quan tornis i t’adonis que si et lies amb gripaus no es tornen prínceps (mentida!)
Quan tornis, tranqui, sempre ens quedarà París i el funky, fer el punky cada nit quan la festa no arranqui, però
fins al cony de tu perquè no hi ha qui t’entengui: si m’obro perquè m’obro si em tanco que no em tanqui.
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i l’iris quan em miris profanarem el cementiris.
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis no ofegaré les penes en alcohol. Brindaré quan caigui el sol amb el cant de la sirenes.
La mar serena com la son d´un nen al bressol no caldrà condol perquè sempre estarem de berbena.
Quan marxis de tu no guardaré ni un trist record descobriré el tresor de diària subtilesa.
Aguantant sobre els col•legues com a contrafort, buscaré confort d’acord amb la meva riquesa.
Quan marxis no faltaran peces del puzle, sortirem del bucle i desfruitarem del “cuore”,
com Tonino Carotone “yo me cago en el amore” ole! (no és folklore que és hardcore!)
Quan marxis, el carrer tornarà a tenir color i canviaré el gris per l’olor de la tardor.
Que deixarà les fulles al terra i pensa que després de cada guerra també hi ha una primavera.
I jo a la meva “vera” no hi haurà “penita pena” en un món sense fronteres ni banderes, ja no caldran.
Només caldran les veles per aprofitar el vent que bufa en un món sense tuteles. Perquè vols peles ? Eh ?
Quan marxis farem real allò que anheli. Seguiré les regles del joc de Gioconda Belli
Farem tractes com Mario Benedetti i canviarem el final d´”Els Invisibles” de Ballestrini.
Quan marxis, tot prendrà un altre rumb. Acabarem amb el betum que pinta vides de mentides.
Cicatritzaran les ferides i en resum està escollida la sortida que marca el punt de partida.
No cantaré per alegrar el meu món, quan marxis, “cielito lindo”. A mi ja no em caldran “mariatxis”
perquè viatgis on viatgis tindràs records fantàstics de tots els moments màgics on els somnis eren praxis.
Pena i tristor ja no rimen amb “quan marxis” (què va!). Estic buit de buidor i no gasto records nostàlgics.
Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci. La música i la passió no són pas amants dels necis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via sentiràs que pots fer el que vulguis.
Llavors t’enyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa pensant en quan tornis.
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i l’iris quan em miris profanarem els cementiris.
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i llavors serà quan marxis.
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis, em cridis, m’arrenquis, la pupil·la, iris.
Quan tornis em cridis m’arrenquis, la pupil·la, iris
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis.

4.-Interludi Paco Bustos al beat del poder (Va amb nosaltres)

"Dir-vos que aquest matí he demanat a l'alcalde de que em rellevi de la meva responsabilitat de la policia municipal. El motiu
d'aquesta demanda és estrictament personal. N’hi han hagut moltes situacions complicadíssimes, n’hi ha hagut també amenaces i
insults i empentes amb aquesta gent (yén) que es diuen que son antisistema o antinosequè. He pogut aguantar en la meva persona,
però jo no puc més, els veïns m'han demanat que tingui "cuidado". Ahir a la nit van trucar a 2/4 de quatre al timbre, és que
van despertar a la meva nena petita, jo vaig agafar el telèfon l'intèrfon, i em van dir: "fil de puta", ja t'hem trobat, ja sabem on
vius, no podràs dormir mai més ni tu ni la teva família, això és molt fort, ho sento però és molt fort, jo puc aguantar però les
meves filles ...-a veure, eeeeeh,- ... vull, no, vull acabar dient una cosa, vull estar lliure per anar a los jutjats, per denunciar-ho i
arribar fins a on pugui, on sigui necessari, no puc més, gràcies."


*Que sí, que hi ha moltes faltes, però el senyor Paco Bustos ho "explica" així... L'emoció, suposem..

3.-Dos és un (Va amb nosaltres)

Sols. Sota el dit amenaçant del control.
Sols. Com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control, i sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
El que és fonamental i inqüestionable marxa, i deixa sensacions de lleugeresa.
Els gossos salten per la plaça, escolten com canto. Ningú salvarà la princesa.
Odio pensar-ho. No cal ni tenir la mà estesa.
Mirar com mires. Tant planer com això quan t'oloro des del llit estant.
Estanc fins que em trenques.
Projecta't, infecta't amb el vici de comparar-te.
Regalar-te un silenci massa profund podria tombar-te.
Com això, tot el que pensen és buit de sentit. Set, vuit cada nit, ocasions per desvetllar-te.
Èpic, com el record de l’amic que ara és escèptic que el tic tac tàctic ha aconseguit robar-te.
Estructurar en estrofes allò que m'ha fet somriure com un idiota que ha oblidat què cal per sobreviure.
Caminar sense més pes no em fa més lliure, m'allibera. És la primera trampa del llenguatge, espera.
Adults per afrontar aquest món convuls a cada impuls? No, la forma preval: adults per fer-ho suportant insults.
Càlculs. Pòquers contra fuls en un combat entre tu i tu. Quan rebaixes infinits neguits ocults.
I per això són els amics. Dics que suporten vergonyes. Insuflen de revolta mil pedres i carantonyes.
Per enamorar-se i veure que el sexe entre nosaltres tampoc és gran cosa; la cosa és quan t'allunyes.
Les nostres contrasenyes, les seves furgones, les castanyes que piquen de les entranyes de les dones.
Les nostres torxes i “tatxes”, les bones ratxes, les conxorxes dels fatxes als peatges i rebentar-los els cotxes.
Pica el sol per la finestra, ahir tot va ser un desastre: menjant petonets de galta ahir i avui menjant-me el sostre.
Sol no és que sigui difícil, sol és un pal. Necessito trucar algú, i algú no és qualsevol, xaval.
Junts no és que sigui fàcil, junts es suportable. Sé que sóc idiota tio, ho sento. Tira'm un cable.
Junts no és que sigui fàcil, junts és suportable, les birres, la xapa, les misèries d'un “gualtrapa”.
Sols, sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. Sols com quan veus venir el cop. I proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Mira, estem sols sota el dit amenaçant del control.
Sols, com quan veus a venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar un peu a terra i aixecar el cap cot del sot, xaval.
Juntes, llances, esmolant les puntes, juntes com quan obrim escletxes, entre els seus clitxés de l'orde: sang i fetge.
I jutges seran víctimes de les nostres justes.
Repartim el pes de cada passa entre tots "porque en la calle, codo a codo, somos mucho más que dos"
Repartim les hòsties que donen entre tots quan funcionaris volen confiscar-nos l'horitzó.
Anem tots a una, a vegades cadascú a la seva.
Aguantem ploreres i nits de severes borratxeres.
Colze a colze a la trinxera, estem de sequera.
Cedim el nostre lloc i si algú triomfa, tranqui, té llitera.
Jo no tinc ídols, si en tingués serien col•legues.
En elles jo confio a cegues per superar els mals tràngols,
els del meu bàndol, a veure si t'enteres, que són d'esperit lliure, cos i ment aventurera.
Saber que estaran aquí quan torni la calma, que seran el salvavides durant la tempesta de magma.
El dogma que no hi sigui, l'enigma desapareixi, l'estigma dels meus col•legues fins la mort em persegueixi.
Entre birreta fresca fem les confessions, doncs, no som de ferro, nen, tenim limitacions.
Però el conjunt, bah! el conjunt és el que importa. Saber que junts i juntes rebentem totes les portes.
La mort mental a les escoles, soles. Tot regit pel: "moles". Si vas a la moda, soles.
Per tots els mitjans per superar els companys, enganys.
Generació dels Motoroles, soles.
El suport mutu, el de tu a tu, junts, el respecte cadascú i el treball en comú, junts.
El coneixement propi, l'entorn laboratori, el repertori de la vida amb els teus apunts, junts.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.
Sols sota el dit amenaçant del control. I sols, com quan veus venir el cop i proves d'esquivar-lo i no pots, posar el peu a terra i
aixecar el cap cot del sot, sol.