Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.
La son, la mandra, l'angoixa, el dolor, la por a la pèrdua,
les perdo a les nits com aquesta sense escafandra.
El neguit i l'àrid rostre d'un amic mor ràpid que l'oblit es foragita són el zénit.
I és fals que cadascú escull l'escull. Jo vull el que rutlla i tot i l'esforç
i que som forts el present solla.
Tota una classe passant pel coll de la ampolla.
Suren els cadàvers als estrets i el monstre calla
Deixa imparable la màquina i no para de créixer.
És caixa o faixa, a la reixa no hi ha gris,
quan l'humanisme ja no encaixa i va a la baixa en tota ment de sobtat insubmís.
La guerra imperialista. La mà dura del mascle dominant integrista.
L'atur: precipici per rendir-se a mig camí de cada somni de ruptura socialista,
i queixar-se per vici.
Meinhoff la pràctica. Antonio la teoria.
Wilhelm Reich al llit i al zulo la reina Sofía.
Van passant els anys i vaig perdent el pèl i l'alè.
Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.
Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.
Trobem modes entre els anhels,
sobre modes passatgeres,discursos paral·lels o borratxeres.
Ballem el tango de la insurrecció porque "yo lo mango".
A la ciutat de formigó,
un vagó de metro. Algú conspira i vomita l'ira.
De res serveix el perdó sota les urpes del falcó que tot ho vigila.
Si no val ara, abans tampoc valia.
Davant del nou ordre mundial qui es declara en rebel·lia?
El govern injecta líquid a la banca però al meu barri ningú fia.
La mà negra que mou el mercat
ha robat més del que podia,
i de la nit al dia: Crisi! Ara corren espantats.
Fins ara feien negoci no han tingut pietat.
Fem un gir copernicà, deixeu a Déu la súplica que aquí no hi ha pecat.
Tot i que sembli que la història es cíclica no hi ha dret a rèplica.
Qui ho explica?
La venjança del paper-moneda és freda.
Les rotatives diuen: "tot va com la seda".
S'obre la veda dels homes grisos que paguen pisos des de l'Hospi a la Verneda.
Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.
Que no és un recurs literari ni indumentari.
No hi ha cap mercenari que pari el missatge d'odi del precari
d'itinerari solidari, dipositari del canvi proletari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada