Després d'entrar de cul a l'era del telèfon mòbil,
escriure “mòdul sis” en una adreça,
saber que no és la pressa el què t'ha fet incrèdul,
entendre que la peça clau era el llenguatge.
Habituar-nos a l'argot, a l'enèsima gota que vessa el got,
al placatge del mercat.
La “pòcima” del mastegot,
l'aprenentatge, les hòsties, i la marca del foc.
Després de l'era digital: Informatius, tolerància,
arxius il·legals, ànsia de llibertat sota vídeo-vigilància.
Control quirúrgic.
A cada passa malgrat la distància.
Després de convertir-nos en una llista negra de violents
quan picàvem pedra a contracorrent, perseguint la nostra Venus,
inoculant el virus del subjecte insurgent a cada passa.
Després d'haver estimat una gentada de persones,
que han donat sentit a la bondat i han desmentit a Hobbes.
Després d'avorrir snobs bufaclatells a les tertúlies
i cops i manilles que ens obrissin els canells.
Després que ens aplatanés la semàntica demòcrata
que estigmatitza el canvi amb la navalla més subtil,
que esquinça el fil que havíem guardat en mil cabdells
perquè arribin ells i jutgin violent cada perfil de nosaltres.
Després d'humanitzar-nos sols, autodidactes a la força a cada passa,
perquè el mercat va tornar a sortir a la classe
i col·locà una diana a la universitat,
i la veritat va subhastar-se a classe.
Després d'estudiar escèptics cada opció pacífica
per plantejar un nou paradigma, on viure sense por
i sense armes ni dolor, vam plorar amb Allende a la foscor
de cada passa i ara sols somiem en bales (o amb ales).
A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa,només somiem amb ales (en bales).
Ens heu robat els somnis i seguim a cada passa
només somiant amb ales (en bales), només somiant amb ales (en bales).
A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa, només somiem amb ales (en bales).
I com que sempre véns a males seguim a cada passa, nen,
només somiant amb ales (en bales).
Després de sentir que la violència és tirar ous
i quatre pals, i l'elegància d'immortals "yuppies" és sana
Després que aquesta gent, tan ufana i tan superba,
no deixi parlar el meu poble mentre expulsa ma germana immigrant.
Després de l'escamot Dixan i de les ràtzies al Raval
i deixar els àrabs tremolant.
Després que el que és fonamental i inqüestionable marxi
i deixi sensacions de pesadesa i seguim vomitant.
Després de pregar per un salvavides miserable i, condescendents,
ens donéssiu l'atur.
Després d'equiparar, treballar-nos un futur,
amb competir, ser responsable i mediocre però pur.
I a males bategéssiu la propietat intel·lectual, els intel·lectes més mediocres
a l'assalt de la cosa més bonica, la música.
Ens és igual si véns a males:
seguim a cada passa sols somiant amb ales (en bales).
Després d'haver abraçat a tanta gent,
cridar el nostre odi als quatre vents
no hem vessat cap llàgrima de més
per cap mort que no s'ho valgués
i menjar-nos assassinats que "són accidents".
I buidar-nos l'ànima, contractes d'obra i servei
quan legislava l'Opus Dei, estupefactes,
llàstima, canvi de gos però els mateixos amos
la paraula màgica és el pacte entre marranos.
I què ens queda? La sàvia, que corre per les venes.
La ràbia ofega les penes, la gàbia de les nostres il·lusions
Cobertes de seda, les ferides i els nostres marrons.
Avui encenem bengales de buidor,
baixem les escales del terror
i ens és igual si véns a males:
seguim a cada passa, a cada passa, i només somiem amb ales (en bales).
A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa només somiem amb ales (en bales).
Ens heu robat els somnis i seguim a cada passa, a cada passa,
només somiant amb ales (en bales).
A cada passa, a cada passa, a cada passa, a cada passa només somiem amb ales (en bales).
I com que sempre véns a males, seguim a cada passa, nen,
només somiant amb ales (en bales).
diumenge, 18 de setembre del 2011
4.- Volen (prod Pau) (A cada passa)
Van irrompre de sobte i es va fer negra nit, nen.
Un segrest el Fuerte Tiuna pren
els somnis que turmentaven els ianquis
des del 98, que ara treuen pit: l'èxit no els sorprèn
Però, s'emborratxen de glòria els colpistes mercaders.
Teles que fan girar la nòria
mentre disturbis pagats per la dreta rància
disfressen d'elegància aquest segrest de la memòria.
La nit de l’11 d'abril cap cor batega.
L'esperança del pobre es fon com la mantega en una arepa.
Però hi ha una ràdio al barri que discrepa,
i Veneçuela s'alça farta de tant trepa.
La nit de l’11 d'abril tots els cors s'aturen
i es torturen camarades, però les consciències rebroten.
Amb 4 anys de sembrar s'adonen de l'engany i corren,
és el parany d'un cop d'estat i criden.
De l'11 al 14 com al març del 2001,
a l'estat espanyol mentides de passe-partout.
De l'11 al 14 s'enfanguen els burgesos,
és un cop d'estat i algú canta a Miraflores que...
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Memòries de Xile: estat-laboratori on el liberalisme
enceta receptes per l'espoli.
Nicaragua, Haití, les "contres" i el casori entre escuálidos i yankies.
Compra i venda. Monopoli.
I aquí complicitats, intel·lectualitats mediocres:
Grupo Prisa i impostors socialdemòcrates blasfemen la ruptura
per conservar la cadira.
Cremaran en una pira, aquests "sociatahipòcrites".
Aquí si no és a prop s'instal·la el vici
de rajar passi el que passi de les formes de govern,
siguin quines siguin, per tu mai prou radicals.
Tan de bo torni l'Stasi i s'empassi tant post-modern.
I mai sabràs si el que et dic és realitat o broma,
però és que sou el melanoma del sol revolucionari.
Amic, entoma la poma d'Eva i mastega-la:
viu en pecat a l'esquerra europea i defensa Venezuela.
A tant manta que li encanta la santa mediocritat,
escup la infanta però no aguanta la inseguretat
de redibuixar un futur incert a batzegades,
li canto entre balades dòcils rap esperançat.
Cal ser crític, clar, des d'una òptica protagònica.
És el que fa la gent que participa en assemblees
i que si cal farà caure avantguardes,
i no omplirà Indymedia de vil dèbil verborrea.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
La dreta, l'aznarisme, la CIA, la National Endowment for Democracy,
tots van perdre quan tot el poble de Venezuela
es va aixecar contra el cop d'estat.
Hi ha qui diu que s'ha acabat la història
i que no ha assistit mai a victòries populars contundents,
s'amarguen: Hi ha llavors d'esperança esparcides arreu,
i el 14 d'abril de 2002 va ser una llavor
que segueix germinant amb força a tota Amèrica Llatina, nen!
"El pueblo debe defender con conciencia lo que hemos logrado para seguir adelante, la revolución no la van a detener 4 guerreros de New York, no la va a detener la cúpula sindical de Acción Democrática, y no la van a detener (...). La clase media no debe dejarse manipular, ustedes lo están viendo, sabe que le están manipulando, están llevando el país a un salto al vacío, están creando un terrorismo mediático para desestabilizar, el pueblo debe responder al llamado."
Un segrest el Fuerte Tiuna pren
els somnis que turmentaven els ianquis
des del 98, que ara treuen pit: l'èxit no els sorprèn
Però, s'emborratxen de glòria els colpistes mercaders.
Teles que fan girar la nòria
mentre disturbis pagats per la dreta rància
disfressen d'elegància aquest segrest de la memòria.
La nit de l’11 d'abril cap cor batega.
L'esperança del pobre es fon com la mantega en una arepa.
Però hi ha una ràdio al barri que discrepa,
i Veneçuela s'alça farta de tant trepa.
La nit de l’11 d'abril tots els cors s'aturen
i es torturen camarades, però les consciències rebroten.
Amb 4 anys de sembrar s'adonen de l'engany i corren,
és el parany d'un cop d'estat i criden.
De l'11 al 14 com al març del 2001,
a l'estat espanyol mentides de passe-partout.
De l'11 al 14 s'enfanguen els burgesos,
és un cop d'estat i algú canta a Miraflores que...
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Memòries de Xile: estat-laboratori on el liberalisme
enceta receptes per l'espoli.
Nicaragua, Haití, les "contres" i el casori entre escuálidos i yankies.
Compra i venda. Monopoli.
I aquí complicitats, intel·lectualitats mediocres:
Grupo Prisa i impostors socialdemòcrates blasfemen la ruptura
per conservar la cadira.
Cremaran en una pira, aquests "sociatahipòcrites".
Aquí si no és a prop s'instal·la el vici
de rajar passi el que passi de les formes de govern,
siguin quines siguin, per tu mai prou radicals.
Tan de bo torni l'Stasi i s'empassi tant post-modern.
I mai sabràs si el que et dic és realitat o broma,
però és que sou el melanoma del sol revolucionari.
Amic, entoma la poma d'Eva i mastega-la:
viu en pecat a l'esquerra europea i defensa Venezuela.
A tant manta que li encanta la santa mediocritat,
escup la infanta però no aguanta la inseguretat
de redibuixar un futur incert a batzegades,
li canto entre balades dòcils rap esperançat.
Cal ser crític, clar, des d'una òptica protagònica.
És el que fa la gent que participa en assemblees
i que si cal farà caure avantguardes,
i no omplirà Indymedia de vil dèbil verborrea.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
Consells comunals, mitjans comunitaris,
i missions, democràcia que emana dels barracons.
Les consciències volen.
S-O-C-I-A-L-I-S-M-E!
La dreta, l'aznarisme, la CIA, la National Endowment for Democracy,
tots van perdre quan tot el poble de Venezuela
es va aixecar contra el cop d'estat.
Hi ha qui diu que s'ha acabat la història
i que no ha assistit mai a victòries populars contundents,
s'amarguen: Hi ha llavors d'esperança esparcides arreu,
i el 14 d'abril de 2002 va ser una llavor
que segueix germinant amb força a tota Amèrica Llatina, nen!
"El pueblo debe defender con conciencia lo que hemos logrado para seguir adelante, la revolución no la van a detener 4 guerreros de New York, no la va a detener la cúpula sindical de Acción Democrática, y no la van a detener (...). La clase media no debe dejarse manipular, ustedes lo están viendo, sabe que le están manipulando, están llevando el país a un salto al vacío, están creando un terrorismo mediático para desestabilizar, el pueblo debe responder al llamado."
2.- No apte (A cada passa)
Si t'equivoques et diuen “pobre noi!”,
surts del camí correcte i et diuen paranoic.
És absurd, la gent es compara,
has retingut cada cara com una Polaroid.
Saps molt bé que són la plaga
els que baixen del vaixell si naufraga.
Seguim la saga dels que disparaven els de verd per deixar-los de vermell.
Pel cantó salvatge de la vaga
del que no cau la moneda.
Una altra gerra d'aigua freda,
plou sobre mullat.
La decisió incorrecte,
per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta.
Dieu que no podem... doncs fem-ho!
Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru".
Et tallen les ales o et desplomen.
L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens.
Ho preguntes?
Tinc indicis, no sé com els aguantes,
el sol està tapat per edificis de milers de plantes.
Els terrats planten antenes.
Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes.
Aquí els carrers fan trenes,
son les venes del consum.
El barri és color a merda
si mires a contrallum.
Toquen el clàxon, pugen els fums,
Jo porto MF Doom als cascos i em pujo el volum.
Dius que ens clitxes?
doncs som-hi, no?
Tens totes les fitxes?
Perquè et fundim el dòmino
La racionalitat i el cor estan com gat i gos.
Esnifes clenxes d'un color blanquinós.
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta
i clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara....
No has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes
Diuen que estàs perdent el temps noi,
l'exemple cristal·lí perquè comprenguis
que no saben viure en pau
i perquè t'inundi la calma.
Sents que estàs en un reialme
amb una barca sense rems, oi?
Mira, no vols ser un exemple.
Sempre has pensat que era una pretensió ridícula,
per l'inepte en temple.
HI ha qui somia que ejacula en una brètola
que somia ser Elsa Pataki,
però a tu no t'omple ni la faràndula ni la pija de l'escola
que s'anul·la i recula a cada paraula.
I dius: "mira no hi ha cap tensió mal resolta,
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta"
I clar que sí, carbasses a mansalva.
Res et pertorba, levitant a l'habita en un beat gran reserva.
La tele sempre estorba,
quan parla el camí es corba.
Escarba el Vapor Badia i amb un llibre jeu a l'herba.
Projectes, llistes, el llapis sobre l'orella.
Literatura, música i política entre cella i cella.
Saps que mentre hi hagi una explotada a aquest món
hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella.
On, entre amics i bona gent,
algun dirà que "buah", que "sona bé",
T'abraçarà. Dirà que li havien dit
que eres bo però que n'hi somiar-ho
que et sortissis tant.
Callaràs.
Quan te la foti un flanagan comença a afalagant, man.
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta
i clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara....
No has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes.
surts del camí correcte i et diuen paranoic.
És absurd, la gent es compara,
has retingut cada cara com una Polaroid.
Saps molt bé que són la plaga
els que baixen del vaixell si naufraga.
Seguim la saga dels que disparaven els de verd per deixar-los de vermell.
Pel cantó salvatge de la vaga
del que no cau la moneda.
Una altra gerra d'aigua freda,
plou sobre mullat.
La decisió incorrecte,
per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta.
Dieu que no podem... doncs fem-ho!
Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru".
Et tallen les ales o et desplomen.
L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens.
Ho preguntes?
Tinc indicis, no sé com els aguantes,
el sol està tapat per edificis de milers de plantes.
Els terrats planten antenes.
Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes.
Aquí els carrers fan trenes,
son les venes del consum.
El barri és color a merda
si mires a contrallum.
Toquen el clàxon, pugen els fums,
Jo porto MF Doom als cascos i em pujo el volum.
Dius que ens clitxes?
doncs som-hi, no?
Tens totes les fitxes?
Perquè et fundim el dòmino
La racionalitat i el cor estan com gat i gos.
Esnifes clenxes d'un color blanquinós.
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta
i clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara....
No has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes
Diuen que estàs perdent el temps noi,
l'exemple cristal·lí perquè comprenguis
que no saben viure en pau
i perquè t'inundi la calma.
Sents que estàs en un reialme
amb una barca sense rems, oi?
Mira, no vols ser un exemple.
Sempre has pensat que era una pretensió ridícula,
per l'inepte en temple.
HI ha qui somia que ejacula en una brètola
que somia ser Elsa Pataki,
però a tu no t'omple ni la faràndula ni la pija de l'escola
que s'anul·la i recula a cada paraula.
I dius: "mira no hi ha cap tensió mal resolta,
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta"
I clar que sí, carbasses a mansalva.
Res et pertorba, levitant a l'habita en un beat gran reserva.
La tele sempre estorba,
quan parla el camí es corba.
Escarba el Vapor Badia i amb un llibre jeu a l'herba.
Projectes, llistes, el llapis sobre l'orella.
Literatura, música i política entre cella i cella.
Saps que mentre hi hagi una explotada a aquest món
hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella.
On, entre amics i bona gent,
algun dirà que "buah", que "sona bé",
T'abraçarà. Dirà que li havien dit
que eres bo però que n'hi somiar-ho
que et sortissis tant.
Callaràs.
Quan te la foti un flanagan comença a afalagant, man.
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta
i clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara....
No has aconseguit que m'espavili ni a base de xapes.
dissabte, 10 de setembre del 2011
1. Orfes d'occident (A cada passa)
Ningú no representa els orfes d'occident.
Ningú no representa els orfes d'occident.
Es representen a si mateixes:
Agitació, acció i propaganda a cada banda de les reixes.
No estan en venda, marquen l'agenda
Si no practiques el què penses, de què et queixes?
Són valors a l'alça i tot cau com el Nikkei
La massa s'amansa i conjuren l'aliança.
Saltant-se l'ordenança, la justícia i la llei,
no fan servei si no estan en concordança.
Col·leccionen petites victòries, moments d'eufòria,
o es queden amb les mitges derrotes.
Trepitgen els patriotes que només són "patrioteros".
Desquicien els idiotes que volen dones "florero".
Q21 als prestatges de l'Habitat
Admiren els personatges i desterren el mite.
Compren a la ciutat.
Si passen per l'FNAC treuen el "pita" i que pagui santa Rita.
Amb germanets petits que s'il·luminen quan els miren,
enyoren cada pedra quan la tiren.
Mai "Narinant” millor seriosos caminen, meditant,
saben qui són els que deliren:
Els que van pactar el 77,
els mateixos que ara tenen fent en l'Obama
(un blanc que no juga net),
però la paret de l'orfe d'occident és
plena de cuir i metall i tu tastaràs el seu fuet.
Amb bolis, "llàpissos", tapissos en blocs de pisos,
pors que escapen quan pots escupen colors en grisos murs
que pertanyen a poders obscurs
quan caputxes aixequen i les seves mans s'estrenyen
Què fer ? ho saben
Ilitx Uliànov ho va pintar en oli el 1917
I, com vestir ? Ho improvisen, per mimetitzar-se a la ciutat
quan el patró passa el rasclet.
On començar ?
A casa, al llit, a classe, al sindicat; a la cadena de muntatge i al bar.
I què he dit ? Està clar:
L'herència de tant màrtir ara no es pot tirar al mar.
Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (x2)
Germans petits que s'il·luminen amb la claror del 36
partint el bloc massís del desencís i la foscor.
Al barri tots saben que el negre és color
i s'aixequen vencedors a cada cop
amb l'honor de l'insubmís.
Compromís; paraules que no estan de moda.
In extremis, posant pals a les rodes.
La solidaritat: la tendresa dels barris.
La ingenuïtat és la disfressa dels pèrfids.
Cascos, escuts... vol dir solitud
Do it yourself significa plenitud
Milers de cervells que es qüestionen magnitud
I si agafen les regnes trenquen l'esclavitud.
Porten la societat a un coma induït.
Ho diu la tele, just do it,
som el curtcircuit del genoma
La metàstasi d'un càncer benigne
som el signe que es propaga per una vida digna.
Malviuen sense representació formal
rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda
que els hauria glorificat per resultats d'uns testos Mensa:
És la dansa dels orfes d'occident saltant la línia.
Amaguen piles d'ampolles buides i gasolina
en pisos on no trobaràs paroxetina ni prozac.
Alguns són hackers que llegeixen fins les tantes
s'amaguen com Houdini el mag entre el fum del tabac.
Van de negre perquè tenen dol perpetu
t'odien, es clar, "butru" superflu addicte al fatu.
Els sobra ímpetu i mala bava, descuida,
grava a la puta retina que viuen per donar pel sac.
En manis per Palestina o tancats en facultats,
segellant caixers, pintant carrers, teixint afinitats,
Editen diaris, revistes i poesia insurrecta
tenen tacte i olfacte
diuen que són una secta, però...
Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (x2)
Ningú no representa els orfes d'occident.
Es representen a si mateixes:
Agitació, acció i propaganda a cada banda de les reixes.
No estan en venda, marquen l'agenda
Si no practiques el què penses, de què et queixes?
Són valors a l'alça i tot cau com el Nikkei
La massa s'amansa i conjuren l'aliança.
Saltant-se l'ordenança, la justícia i la llei,
no fan servei si no estan en concordança.
Col·leccionen petites victòries, moments d'eufòria,
o es queden amb les mitges derrotes.
Trepitgen els patriotes que només són "patrioteros".
Desquicien els idiotes que volen dones "florero".
Q21 als prestatges de l'Habitat
Admiren els personatges i desterren el mite.
Compren a la ciutat.
Si passen per l'FNAC treuen el "pita" i que pagui santa Rita.
Amb germanets petits que s'il·luminen quan els miren,
enyoren cada pedra quan la tiren.
Mai "Narinant” millor seriosos caminen, meditant,
saben qui són els que deliren:
Els que van pactar el 77,
els mateixos que ara tenen fent en l'Obama
(un blanc que no juga net),
però la paret de l'orfe d'occident és
plena de cuir i metall i tu tastaràs el seu fuet.
Amb bolis, "llàpissos", tapissos en blocs de pisos,
pors que escapen quan pots escupen colors en grisos murs
que pertanyen a poders obscurs
quan caputxes aixequen i les seves mans s'estrenyen
Què fer ? ho saben
Ilitx Uliànov ho va pintar en oli el 1917
I, com vestir ? Ho improvisen, per mimetitzar-se a la ciutat
quan el patró passa el rasclet.
On començar ?
A casa, al llit, a classe, al sindicat; a la cadena de muntatge i al bar.
I què he dit ? Està clar:
L'herència de tant màrtir ara no es pot tirar al mar.
Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (x2)
Germans petits que s'il·luminen amb la claror del 36
partint el bloc massís del desencís i la foscor.
Al barri tots saben que el negre és color
i s'aixequen vencedors a cada cop
amb l'honor de l'insubmís.
Compromís; paraules que no estan de moda.
In extremis, posant pals a les rodes.
La solidaritat: la tendresa dels barris.
La ingenuïtat és la disfressa dels pèrfids.
Cascos, escuts... vol dir solitud
Do it yourself significa plenitud
Milers de cervells que es qüestionen magnitud
I si agafen les regnes trenquen l'esclavitud.
Porten la societat a un coma induït.
Ho diu la tele, just do it,
som el curtcircuit del genoma
La metàstasi d'un càncer benigne
som el signe que es propaga per una vida digna.
Malviuen sense representació formal
rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda
que els hauria glorificat per resultats d'uns testos Mensa:
És la dansa dels orfes d'occident saltant la línia.
Amaguen piles d'ampolles buides i gasolina
en pisos on no trobaràs paroxetina ni prozac.
Alguns són hackers que llegeixen fins les tantes
s'amaguen com Houdini el mag entre el fum del tabac.
Van de negre perquè tenen dol perpetu
t'odien, es clar, "butru" superflu addicte al fatu.
Els sobra ímpetu i mala bava, descuida,
grava a la puta retina que viuen per donar pel sac.
En manis per Palestina o tancats en facultats,
segellant caixers, pintant carrers, teixint afinitats,
Editen diaris, revistes i poesia insurrecta
tenen tacte i olfacte
diuen que són una secta, però...
Ningú no representa els orfes d'occident.
Saben qui els explota i qui és el delinqüent.
Ningú compra la ment d'un orfe d'occident
Atent, perquè el podrit present no viurà eternament (x2)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)