2.-Drets suspesos (Va amb nosaltres)

Presos, drets suspesos.
Quan va marxar el Roger semblava un home enorme.
Ara començo a entendre’t, però fer-ho ha estat la més dura assignatura.
Quan mires l'aparador d'aquest centre comercial d'esclaus oblides qualsevol norma.
Agafes una pedra i un col•lega t'atura.
Mires el cel taronja. La gent corre espantada però no t'importen les sirenes, ni tan sols les sents.
Les penes sobreviuen mentre la ràbia et té ofegada.
Ara que el Roger no hi és, què tens ?
Que vingui Déu a demanar-te un reposat anàlisi.
Apartes el col•lega que t'atura i trenques la paràlisi.
Saps que potser no convé però rebentes un poli d'un cop de roc i no sents èxtasi.
Ningú es posa al teu lloc. Ningú sent per tu cap pena.
Ningú sap què és tenir un col•lega com el Roger a la "trena".
Ralla que arreu on vagis hagis de muntar una escena
però amb el Roger pres és molt el pes que has de portar a l'esquena.
Ara passa el temps, i què tens ?Més odi i més rencor cap a la fotuda poli.
Tu digues com et sents, eh?!
Ho sents, ho entens?
Qui venç? Em bull la sang. Tens suor freda.
Moments intens. Intercanviar opinions entre el teu grup d'afinitat.
I escopir a la realitat. Però per fer-ho cal tenir-ho tot ben preparat.
Combat a l'estat, esclat de ràbia pels carrers.
Aquesta nit vidres trencats et recordaven Roger.
Tu també hi eres Roger. En tots i cadascun dels nostres calculats moviments.
Però a milers de quilòmetres en una llitera somrius perquè avui és el funcionari qui desespera
perd els nervis i s'altera com quan ens buscava i no ens trobava la madera.
Abans del teu segrest recordo que ens vàrem discutir.
I entre gotes de sal ens va costar arrencar en el primer vis a vis
Que no oblidaré. Com el gris. Com els murs. Com els crits. Com els somnis. Com allò que em diguis Roger.


Presos. Drets suspesos. Si per lluitar pel que és just t'han caigut trenta mesos.
Propietaris i burgesos fan ús dels seus privilegis fent que joves honestos caiguin abús rere abús. (x2)

1-Qui paga mana (Va amb nosaltres)

Plasmar l'odi que et tinc en un paper no em serà fàcil.
El bolígraf llisca, àgil, però mai dòcil, inútil;
no descansaràs tranquil no, tens el perfil idoni per rebre un projectil a l'entrecella.
Vius a les estrelles i tens estil hostil,
ens mostres meravelles i ens afuselles subtil,
et mirem als ulls i no tanquem les parpelles, imbècil!
Polítics de merda, només sou titelles.
Encara no has entès la nostra desconfiança?
Desallotjeu que ballarem la dansa de l'Hamsa!
Arriba la venjança de conscient perseverança.
Ens defensarem a ultrança, que volin les llances.
Política d'habitatge és: pujar hipoteques i lloguers;
Política d'immigració és dir “stop estrangers”.
Política de seguretat són: pistolers als carrers.
Política laboral són: tancaments i ETT's...
Atura't. Busques la quadratura del cercle.
S'acaba la legislatura i et falta adjudicar un projecte.
Bones expectatives per la candidatura.
De que un subjecte d'una “patada” et voli la dentadura, nen!
Qui paga mana i només d’ell emana
La única veritat que la realitat amaga.
De cara bonica, de gust amarga, de cor agre
precarietat afable esclavatge agradable.


Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga,
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga;
i així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el puto funeral. (x2)


A qui li importa si li dius precariat o proletariat,
la victòria de les forces vives arribarà aviat.
Els que vau néixer morts us enterrarem vius, per descomptat;
no podrem ser molt compassius.
En acabat haurà començat la nova vida,
la universalitat de la universitat no serà mentida.
A mida que avancin els dies recuperem migdies
i no ens sedueixin alcaldies sinó melodies.
Adéu a les discòrdies, que petin les inèrcies.
Potser acumularem pífies però mai més demagògies.
És orgull de ser el que som, separats, poca cosa.
L'orgull de saber-nos, però, fent més que nosa juntes.
Records a les difuntes i difunts,
tu tries si vols guanyar aquest combat per K.O. o per punts,
records als companys presos en centres penitenciaris,
eufemisme de “zulos” on torturen funcionaris.
I és que Cuní, jo t'explico les coses que passen:
els polítics i els burgesos pacten i ens roben.
I si no vine’t per Sabadell i mira què varen fer amb l'Alhambra:
el 13 roig de la plaça Vallès ja no és el nombre.
Ens la “suda” el pacte d'esquerres o el pacte nacional, xaval.
Perquè al final sempre es pacta amb la patronal.
I no cal ser molt despert per entendre que qui perd
sempre és qui té menys a perdre enmig d'aquest desert.
Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga,
i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga.
I així es propaga aquest cercle viciós del capital
des del bressol fins el puto funeral.(x2)




Disc "Va amb nosaltres" (any 2006-2007)